Acceso usuarios
Serena Simón Vives
El objetivo de este artículo es realizar una breve incursión sobre la presencia de Guardamar del Segura en la producción lexicográfica y dialectal de la Vega Baja del Segura. Para ello, atendemos a las actitudes de diferenciación por criterio lingüístico por parte de los castellanohablantes de su comarca, y también a las referencias a esta localidad en los vocabularios locales y comarcales. Pretendemos así valorar la relevancia de incorporar en la producción comarcal a esta localidad, al ser un islote valencianohablante en esta comarca castellanohablante que a su vez se considera una subárea del dialecto murciano. Este enfoque lexicográfico nos conduce a la problemática del desajuste entre frontera lingüística y frontera político-administrativa, pero recopilaría las interferencias léxicas en ambos bloques lingüísticos en contacto, por ser esta la zona fronteriza más meridional de la frontera lingüística entre el catalán y el castellano.
El nostre objectiu és realitzar una breu aproximació a la presència de Guardamar en la producción lexicogràfica i dialectal del Baix Segura. Per això, volem atendre a les actituds de diferenciació per criteri lingüístic dels castellanoparlants de la seua comarca, i també a les referències a aquesta localitat en els vocabularis locals i comarcals. Valorarem la rellevància d’afegir aquesta localitat en la producció comarcal, perquè és un illot valencianoparlant en aquesta comarca castellanoparlant que, al mateix temps, es considera una subàrea del dialecte murcià. Aquest enfocament ens condueix a la problemàtica del desajustament entre frontera lingüística i frontera político-administrativa, però recopilaría les interferències lèxiques en els dos blocs lingüístics en contacte, per ser aquesta la zona fronterera més meridional de la frontera lingüística entre el català i el castellà.
This aim of this paper is to provide a brief overview of Guardamar del Segura's role in the lexicography and dialectology production within the region of Vega Baja del Segura. To that end, both the disposition to linguistic differentiation in Castilian speakers and references to this locality in the local and regional vocabularies will be covered. We thus intend to assess the relevance of incorporating this town into the regional production, as it is a Valencian-speaking islet in this Castilian-speaking region, which, in turn, is considered a subarea of the Murcian dialect. This lexicographic approach exposes the issues caused by the mismatch between the linguistic border and its political-administrative counterpart but will also thrive to compile the lexical interferences in both linguistic areas in contact, as this is the southernmost border area of the linguistic frontier between Catalan and Spanish.
