Acceso usuarios
Joan Carles Martí i Casanova
Este artículo es la síntesis de un estudio más amplio, el cual no está aún finalizado. Por lo que respecta a la evolución demográfica de Guardamar, la situación geográfica dentro del municipio de los colectivos lingüísticos diversos que residen y los problemas de integración que son el resultado del crecimiento turístico internacional que se inició los años 1970 a la comarca del Bajo Segura. La llegada de residentes prósperos del Norte de Europa y de trabajadores inmigrados de países en vías de desarrollo del Este de Europa, América Latina, África y Asia impulsó un crecimiento espectacular adicional a partir de 1995. Este ciclo expansivo parece haberse estancado, hecho confirmado con los resultados del padrón de habitantes del 1 de enero de 2011. Esta nueva tendencia de crecimiento bastante ralentizado es el resultado del receso económico mundial que irrumpió el año 2007. La fiebre urbanística de la última generación ha convertido Guardamar en una ciudad multicultural y multilingüística que alberga unas 80.000 personas en la punta de la temporada veraniega. Sus 17.097 residentes –al 1 de enero de 2011– representan un total de ochenta-siete nacionalidades con residentes nacidos en los cinco continentes. El conocimiento de estas cifras básicas es de suprema importancia para comprender la diversidad lingüística y cultural existente en los destinos turísticos del Mediterráneo español. Al mismo tiempo, queda entendido que los guardamarencos desean que su legado cultural y lingüístico, nacido con el poblamiento catalán del siglo XIII, sea respetado por los recién llegados.
Aquest article és la síntesi d’un estudi més ampli el qual no està encara finalitzat pel que fa a l’evolució demogràfica de Guardamar, la situació geogràfica dintre del municipi dels col·lectius lingüístics diversos que hi resideixen i els problemes d’integració que són el resultat del creixement turístic internacional que s’inicià els anys 1970 a la comarca del Baix Segura. Un creixement espectacular addicional va ser empentat amb l’arribada de residents pròspers del Nord d’Europa i de treballadors immigrats de països en vies de desenvolupament de l’Est d’Europa, Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia de 1995 ençà. Aquest cicle expansiu sembla haver arribat a una aturada que queda confirmada amb els resultats del padró d’habitants de l’1 de gener de 2011. Aquesta nova tendència de creixement força alentit és el resultat de la recessió econòmica mundial que va irrompre l’any 2007. La febre urbanística de la darrera generació ha convertit Guardamar en una ciutat multicultural i multilingüística que alberga unes 80.000 persones al cim de la temporada estiuenca. Els seus 17.097 residents –a l’1 de gener de 2011– representen un total de vuitanta-set nacionalitats amb residents nascuts als cinc continents. El coneixement d’aquestes xifres bàsiques és de suprema importància per tal de comprendre la diversitat lingüística i cultural existent en les destinacions turístiques de la Mediterrània espanyola. Al mateix temps, queda entès que els «guardamarencs» desitgen que el seu llegat cultural i lingüístic nascut amb el poblament català del segle XIII siga respectat pels nouvinguts.
This article is the synthesis of a wider study which is not yet finalised concerning the demographic evolution of Guardamar del Segura, the geographic location of the different resident linguistic communities within the municipality and integration issues, the result of the international tourist economic boom which began in the 1970s in the Baix Segura district. Further spectacular growth was boosted with the arrival of affluent Northern European residents and working migrants from Eastern European, Latin American, African and Asian developing countries from 1995 onwards. This cycle seems to have reached a standstill confirmed by the results of the January, 1st 2011 local census. The new slower growth trend is due to the world economic recession which burst in 2007. The town planning fever of the last generation has made Guardamar a multicultural and multilingual town, housing some 80.000 people at the peak of the summer season. Its 17,096 residents –as of January, 1st 2011– represent a total of eighty seven world state nationalities with residents born in the five continents. The knowledge of these basic figures is paramount in understanding the existing diversity of Spanish Mediterranean resorts. At the same time, it is understood that “guardamarencs” wish their cultural and linguistic legacy born with the 13th century Catalan setllers be respected by newcomers.
