Acceso usuarios
José Manuel Giménez Ferrer
Menudean, con excelsa frecuencia, aseveraciones, indicaciones y alusiones a espacios protegidos, sin que ello sea sinónimo de un conocimiento, aunque sea nimio, de los aspectos formales que los sustentan. Los LIC, como ámbito protegido, cuentan ya con más de una década de historia en la que, a duras penas, van introduciéndose en el consciente planificador de las administraciones locales como algo más que un “pasivo” territorial. En su conocimiento, y en el detallado control de sus raíces normativas e implicaciones jurídico-territoriales, está su evolución hacia un “activo territorial” que redunde en la definitiva cualificación de todo ámbito municipal.
Molt a sovint s’emeten afirmacions, indicacions i al·lusions als espais protegits, sense que açò supose un coneixement, tot i que siga mínim, dels aspectes formals que els sostenen. Els LIC, com a àmbit protegit, compten ja amb més d’una dècada d’història en la qual, amb prou feina, van introduint-se en el conscient planificador de les administracions com alguna cosa més que un “passiu” territorial. En el seu coneixement, i en el detallat control de les seues arrels normatives i implicacions jurídicoterritorials, està la seua evolució cap a un “actiu territorial” que fructifique en la definitiva qualificació de qualsevol àmbit municipal.
There is much literature written about protected areas, and most of them lack of a profound knowledge about the formal aspects on which they are based. The SCI’s, as protected areas, already have more than a decade of history in which they have been barely introduced in the planning consciousness of the local administrations as something more than a territorial “passive”. In their knowledge, and detailed control of their estate policy and legal implications of land, is their evolution into a “territorial active” which results in the final qualification of all municipal level.
