Acceso usuarios
Karolin Breda, Philipp Krämer
En aquest article s’investiguen els discursos sobre la llengua basca a Espanya i es para atenció a les postures que deslegitimen aquesta llengua. S’hi identifiquen els patrons discursius més destacats per comprendre millor els mecanismes argumentatius en contra d’augmentar la promoció del basc. L’anàlisi parteix d’una base empírica: una mostra de comentaris de debats en línia, en webs de notícies on s’informa de legislació recent relativa a l’ús del basc a l’Administració local i de la posició del basc en l’ensenyament dins la comunitat autònoma durant la pandèmia de la COVID-19. A partir dels conceptes de deslegitimació i construcció de llenguatge, l’article mostra com el rebuig a millorar els drets lingüístics dels parlants de la llengua minoritzada va lligat a la coconstrucció del basc i el castellà: la política lingüística autonòmica es presenta com la imposició d’una llengua suposadament irrellevant davant la llengua nacional indiscutible, com a part d’una presumpta agenda nacionalista que serveix els interessos d’una elit que se n’aprofita.
