Acceso usuarios
Santiago, Chile
A partir de dos estudios diferentes sobre procesos migratorios internacionales dentro de América Latina (de carácter sur-sur), que tuvieron como destino la ciudad de Santiago (Chile), reflexionamos en torno a la experiencia de extrañamiento respecto a sí mismo y a los otros en estos desplazamientos migratorios, entendida como una interpelación que impulsa procesos de subjetivación vinculados a la condición de extranjeridad, que emergió como hallazgo en ambas investigaciones. La exploración de esta idea se realiza a partir de relatos de migración construidos mediante el trabajo de campo de ambos estudios, de carácter cualitativo. El primero recurrió a la construcción de relatos de migración de mujeres dominicanas, mientras que el segundo utilizó relatos de vida de migrantes peruanos y colombianos con subjetivaciones sexogenéricas no heteronormativas. El objetivo de este escrito es describir esas experiencias para delinear esta noción de extrañamiento en los procesos migratorios y poner atención en los impactos subjetivos que esta experiencia imprime en el migrante. El recorrido permite concluir que este se enfrenta a la experiencia de descalce y extrañamiento de sí, que deviene de la imagen de alteridad que le devuelve la sociedad receptora. Ante esto, reacciona haciendo incorporaciones, resistencias o ajustes a sus maneras de hacer, muchas veces de modo situacional y estratégico para el logro de sus fines, en los que no necesariamente se encuentra del todo identificado/a. Estas experiencias impulsan procesos de reflexión acerca de su imagen identitaria que abren nuevas posiciones enunciativas y transformaciones en los procesos de subjetivación.
A partir de dos estudis diferents sobre processos migratoris internacionals dins l'Amèrica Llatina (de caràcter sud-sud), que van tenir com a destinació la ciutat de Santiago de Xile, reflexionem entorn de l'experiència d'estranyament respecte d'un mateix i dels altres en aquests desplaçaments migratoris, entesa com una interpel·lació que impulsa processos de subjectivació vinculats a la condició d'estrangeritat, que va emergir com a troballa en ambdues recerques. L'exploració d'aquesta idea es fa a partir de relats de migració construïts mitjançant el treball de camp d'ambdós estudis de caràcter qualitatiu. El primer va recórrer a la construcció de relats de migració de dones dominicanes, mentre que el segon va utilitzar relats de vida de migrants peruans i colombians amb subjectivacions sexogenèriques no heteronormatives. L'objectiu d'aquest escrit és descriure aquestes experiències per delinear aquesta noció d'estranyament en els processos migratoris i posar atenció en els impactes subjectius que aquesta experiència imprimeix en el migrant. El recorregut permet concloure que aquest s'enfronta a l'experiència de descalçament i estranyament de si mateix, que esdevé la imatge d'alteritat que li retorna la societat receptora. Davant d'això, reacciona fent incorporacions, resistències o ajustos a les seves maneres de fer, moltes vegades d'una manera situacional i estratègica per aconseguir els seus fins, amb els quals no necessàriament es troba del tot identificat/ada. Aquestes experiències impulsen processos de reflexió sobre la seva imatge identitària que obren noves posicions enunciatives i transformacions en els processos de subjectivació.
Based on the findings of two different studies on international migration processes within Latin America (south-south), which had as their destination the city of Santiago (Chile), we reflect on the experience of estrangement from oneself and from each other. The others in these migratory movements, understanding it as an interpellation that promotes processes of subjectivation linked to the condition of foreignness, which emerged as a finding in both investigations. The exploration of this idea is carried out from migration stories constructed through fieldwork in both studies, of a qualitative nature: the first of them recurred to the construction of migration stories of Dominican women, while the second used stories of Life of Peruvian and Colombian migrants with non-heteronormative sex-generic subjectivations. The objective of this paper is to describe those experiences to delineate this notion of estrangement in migratory processes, paying attention to the subjective impacts that this experience impresses on the migrant. The tour allows us to conclude that he faces the experience of what does not fit and the estrangement from oneself, which comes from the image of otherness that the host society returns to him. Faced with this, he reacts by making additions, resistances or adjustments to his ways of doing, often in a situational and strategic way to achieve his goals, in which he is not necessarily fully identified. These experiences promote processes of reflection about their identity image that open up new enunciative positions and transformations in the processes of subjectivation.
