Acceso usuarios
Giselle Torres Pabón
El objetivo de este artículo es analizar el gasto en consumo de alimentos fuera de casa en función de las condiciones socioeconómicas de los hogares colombianos entre 1993 y 2014. La metodología es cuantitativa, es decir, se trata de un análisis descriptivo y modelos de regresión lineal. La variable dependiente es la proporción del gasto en consumo de alimentos fuera del hogar, y las variables independientes son la presencia de al menos una mujer en el hogar, la edad del jefe del hogar, los niveles educativos, la calidad de vida, el sector y la región. Los datos utilizados provienen de la Encuesta Nacional de Calidad de Vida, realizada por el Departamento Nacional de Estadística colombiano. Las hipótesis son las siguientes: (1) comer fuera del hogar se ha incrementado y (2) el consumo de alimentos aumenta en las zonas urbanas, en los hogares de altos niveles educativos, con altas condiciones de vida y sin presencia de mujeres en el hogar. Los resultados han confirmado las hipótesis propuestas. Analizando los resultados en el contexto estudiado, podemos afirmar que existe diversificación y diferenciación en la práctica alimentaria colombiana, específicamente en el consumo de alimentos fuera del hogar. Además, se comprueba y se halla un patrón alimentario del consumo de alimentos fuera del hogar en diferentes latitudes, lo que llama a la reflexión, en la sociología de la alimentación, a seguir indagando y problematizando las metodologías y las aproximaciones teóricas y empíricas que tenemos para aproximarnos a la comprensión de la realidad por medio del estudio del consumo de alimentos.
L’objectiu d’aquest article és analitzar la despesa en consum d’aliments fora de casa en funció de les condicions socioeconòmiques de les llars colombianes entre 1993 i 2014. La metodologia és quantitativa, és a dir, es tracta d’una anàlisi descriptiva i models de regressió lineal. La variable dependent és la proporció de la despesa en consum d’aliments fora de la llar, i les variables independents són la presència d’almenys una dona a la llar, l’edat del cap de família, els nivells educatius, la qualitat de vida, el sector i la regió. Les dades utilitzades provenen de l’Enquesta Nacional de Qualitat de Vida, realitzada pel Departament Nacional d’Estadística colombià. Les hipòtesis són les següents: (1) menjar fora de la llar s’ha incrementat i (2) el consum d’aliments augmenta a les zones urbanes, a les llars amb nivells educatius elevats, amb condicions de vida elevades i sense presència de dones a la llar. Els resultats han confirmat les hipòtesis proposades. Analitzant els resultats en el context estudiat, podem afirmar que existeix diversificació i diferenciació en la pràctica alimentària colombiana, específicament en el consum d’aliments fora de la llar. A més, es comprova i es troba un patró alimentari del consum d’aliments fora de la llar en diferents latituds, la qual cosa invita a la reflexió, en la sociologia de l’alimentació, i a continuar indagant i problematitzant les metodologies i les aproximacions teòriques i empíriques de què disposem per aproximar-nos a la comprensió de la realitat per mitjà de l’estudi del consum d’aliments.
This article aims to analyze the association between expenditure on eating-out and households’ socioeconomic conditions in Colombian (1993-2014). The methodology is quantitative: a descriptive analysis and linear regression models. The dependent variable is the proportion of expenditure on eating-out; and the independent variables are: at least one woman in the household, age of the head of the household, educational levels, floor material, sector and region. The data is the National Quality of Life Survey, carried out by the Colombian National Department of Statistics. The hypotheses are: (1) Eating outside the home has increased and (2) food consumption increases in urban areas, in homes with high educational levels, with high living conditions and without the presence of women in the home. The results have verified the proposed hypotheses. Analyzing the results in context, they allow to affirm the existence of diversification and differentiation in Colombian food practice, specifically in what implies eating-out. In addition, a dietary pattern of eating-out is verified and found in different latitudes, which calls for reflection, in the Sociology of Food Consumption, to continue investigating and problematizing the methodologies and theoretical and empirical approaches that we have to approach the understanding of reality through the study of food consumption.
