Acceso usuarios
Lluís Payrató
La ambigüedad es un fenómeno inherente a muchos procesos comunicativos, y conlleva, en sentido estricto, una interpretación ambivalente de un mensaje; en sentido amplio, se usa el término también como sinónimo de «vaguedad». La ambigüedad difiere especialmente según el registro o variedad funcional del lenguaje que se considere: en el artículo se analiza el fenómeno en relación con el lenguaje corriente, el literario y los lenguajes de especialidad (tecnolectos), y se apuntan diferentes estrategias pragmáticas y discursivas que expliquen el porqué de las diferencias.
L’ambigüitat és un fenomen inherent a molts processos comunicatius, i comporta, en sentit estricte, una interpretació ambivalent d’un missatge; en sentit ampli es fa servir el terme també com a sinònim de «vaguetat». L’ambigüitat difereix especialment segons el registre o varietat funcional del llenguatge que es consideri: en l’article s’analitza el fenomen en relació amb el llenguatge corrent, el literari i els llenguatges d’especialitat (tecnolectes), i s’apunten diferents estratègies pragmàtiques i discursives que expliquen el perquè de les diferències.
Ambiguity is a phenomenon inherent to many communicative processes, and involves, in a strict sense, an ambivalent interpretation of a message; in a broad sense, the term is also used as a synonym of “vagueness”. Ambiguity differs especially according to the register or functional variety of the language being considered: in this paper, the phenomenon is analysed in relation to everyday language, literary language and specialist language (technolects), and various pragmatic and discursive strategies that explain the differences between these registers are noted.
