Acceso usuarios
A pesar de considerarse una práctica clínica de menor relevancia, la comunicación de malas noticias en contexto sanitario es una de las tareas más difíciles y con mayor impacto emocional tanto para la persona atendida y sus allegados como para el propio médico. Si bien el paciente es, en este caso, el eje central de la situación, los dos interlocutores experimentan dificultades propias que pueden impedir una comunicación eficiente, acarrear consecuencias emocionales negativas y, en última instancia, dañar la relación sanitaria. En este sentido, es importante reconocer las voces de todos los protagonistas de esta interacción e identificar cuáles son los desafíos que afrontan en cada caso para poder atender a sus necesidades y conseguir una comunicación satisfactoria.
Malgrat considerar-se una pràctica clínica de menor rellevància, la comunicació de males notícies en context sanitari és una de les tasques més difícils i amb major impacte emocional tant per a la persona atesa i els familiars propers com per al mateix metge. Si bé el pacient és, en aquest cas, l’eix central de la situació, tots els interlocutors experimenten dificultats pròpies que poden impedir una comunicació eficient, comportar conseqüències emocionals negatives i, en última instància, deteriorar la relació sanitària. En aquest sentit, és important reconèixer les veus de tots els protagonistes d’aquesta interacció i identificar quins són els reptes que cal afrontar a cada cas per poder atendre les seves necessitats i aconseguir una comunicació satisfactòria.
Despite being considered a less-relevant clinical practice, the communication of bad news is one of the tasks that is the most difficult and has the greatest emotional impact on the person being treated and their relatives, and the doctor themselves. Although the patient plays the most important role in this situation, the two interlocutors each experience their own challenges, which can impede efficient communication. Eventually, this may have negative emotional consequences and ultimately damage the patient-provider relationship. In this sense, it is important to recognise the voices of all actors in this interaction and to identify the challenges they face. Achieving satisfactory communication means first recognising that the needs of each speaker have to be met.
