Acceso usuarios
Francesc Torres Tamarit, Maria del Mar Vanrell Bosch
El presente artículo explora la contribución que pueden hacer los universales lingüísticos y la noción de marcado tipológico a la enseñanza y aprendizaje del sistema vocálico y la entonación del catalán. El análisis demuestra que el catalán se sitúa en un nivel medio de complejidad tipológica en relación con las lenguas inmigrantes más habladas. Las áreas de dificultad tendrán que ver con el contraste entre las vocales medias abiertas y cerradas, la producción de la vocal neutra, la presencia ligeramente mayoritaria de acentos tonales de tipo alto o ascendente y de interrogativas absolutas con entonación descendente. Estos resultados pueden tener implicaciones importantes para la enseñanza y el aprendizaje del catalán como lengua extranjera. La primera tiene que ver con el orden natural de adquisición de determinadas estructuras y puede aplicarse al diseño de programaciones o materiales didácticos. La segunda se relaciona con la dirección de la generalización en el aprendizaje de las estructuras en las que existe una relación de implicación y se aplica a la facilitación del proceso de adquisición de la lengua. Finalmente, se destaca la necesidad de recoger evidencias que permitan confirmar o falsar las hipótesis formuladas desde el enfoque basado en el marcado tipológico.
Aquest article explora la contribució que poden fer els universals lingüístics i la noció del marcatge tipològic a l’ensenyament i aprenentatge del sistema vocàlic i l’entonació del català. L’anàlisi demostra que el català se situa en un nivell mitjà de complexitat tipològica en relació amb les llengües més parlades dels nouvinguts. Les àrees de dificultat tindran a veure amb el contrast entre les vocals mitjanes obertes i tancades, la producció de la vocal neutra, la presència lleugerament majoritària d’accents tonals de tipus alt o ascendent i d’interrogatives absolutes amb entonació descendent. Aquests resultats poden tenir implicacions importants per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la pronúncia del català com a llengua estrangera. La primera té a veure amb l’ordre natural d’adquisició de determinades estructures i pot aplicar-se al disseny de programacions o materials didàctics. La segona es relaciona amb la direcció de la generalització en l’aprenentatge de les estructures en què existeix una relació d’implicació i s’aplica a la facilitació del procés d’adquisició de la llengua. Finalment, es destaca la necessitat de recollir evidències que permetin abonar o falsar les hipòtesis formulades des de l’enfocament basat en el marcatge tipològic.
This paper explores how language universals and typological markedness can contribute to the process of teaching and learning the vowel system and the intonational phonology of Catalan as a second language. When compared to the languages with which Catalan is in contact, we conclude that its relative typological markedness is moderate. We further identify areas of difficulty for learners: the contrast between open- and close-mid vowels, the production of schwa, and the slight majority presence of high or rising pitch accents and of yes-no questions with falling intonation. These results can have important implications for teaching and learning Catalan pronunciation. The first implication can be applied to the design of curricula, and hinges upon the order of acquisition of structures: the least marked structure should be first introduced. The second implication has to do with the direction of linguistic generalizations during acquisition, and can be applied to the explicit teaching of structures in which there is an implicational relationship between them.Finally, we highlight the need to gather evidence to either support or falsify the hypotheses formulated from the typological markedness approach to second language acquisition defended in this paper.
