Acceso usuarios
Marguerite Figeac-Monthus
La memoria y el patrimonio conducen a un estudio por huellas en el que las pistas y soportes son múltiples: edificios, lugares, escritos íntimos, entrevistas, objetos de todo tipo, necesariamente deben cruzarse con otras fuentes. La escuela tiene un patrimonio receptivo que cambia con los tiempos, como demuestra el uso exclusivo en los manuales de textos de autores de la literatura francesa. Al mismo tiempo, los lugares de educación producen conocimientos que podrían ser calificados como escolares, mientras que la relación del maestro o alumno con el objeto educativo (manual, bolígrafo, tableta, etc.) es fundamental para comprender el funcionamiento de la escuela pero permanece inerte si no va acompañada de una memoria activa. De hecho, hay varias formas de patrimonio: receptivo, transmisivo y fabricado. ¿Estos patrimonios no existen hoy en día para ayudarnos a comprender el funcionamiento de los sistemas educativos del pasado?Palabras clave: escuela; cultura material; historia de la educación; historiografía.
La memòria i el patrimoni condueixen a un estudi per rastres on les pistes i els suports són múltiples: edificis, llocs, escrits íntims, entrevistes, objectes de tota mena, s’han de creuar amb altres fonts. L’escola té un patrimoni receptiu que canvia amb els temps, com ho demostra l’elecció exclusiva dels llibres de text d’extractes d’autors de la literatura francesa. Al mateix temps, els llocs educatius també produeixen coneixements que es poden qualificar per a l’ocasió escolar, mentre que la relació del professor o alumne amb l’objecte educatiu (llibre de text, bolígraf, tauleta, etc.) és essencial per entendre el funcionament de l’escola però es manté inert si no va acompanyat d’una memòria docent. De fet, hi ha diverses formes de patrimoni: receptiu, transmissiu i fabricat. No existeixen aquests patrimonis avui en dia per ajudar-nos a comprendre les operacions educatives passades?Paraules clau: escola; cultura material; història de l’educació; historiografia.
Memory and heritage lead to a study by traces where the clues and supports are multiple: buildings, places, writings of the private forum, interviews, objects of all kinds, must be crossed with other sources. The school has a receptive heritage that changes with the times, as evidenced by the exclusive choice in textbooks of author extracts from French literature. At the same time, places of education also produce knowledge that could be qualified for the school occasion, while the relationship of the teacher or pupil to the educational object (textbook, pen, tablet, etc. .) is essential to understand the functioning of the school but remains inert if it is not accompanied by a teaching memory. There are in fact several forms of heritage: receptive, transmissive and manufactured. Are these heritages not there today, to help us try to understand past educational operations?Key words: school; material culture; history of education; historiography.
