Acceso usuarios
L'estudi situat i comparatiu de la implementació de dos programes d’educació lingüística a Catalunya durant els darrers 15 anys en dos instituts de secundària localitzats en àrees de classe treballadora ens ha permet presentar els principals reptes que la comunitat educativa en general, però principalment els docents -com a encarregats de l'execució d'aquestes polítiques-, han hagut de gestionar. Aquest article s’inspira en la teoria d'Erickson (1987) sobre la confiança (trust) i la legitimitat (legitimacy) en l’educació per donar compte de les complexitats de la implementació d’aquests programes en termes d’èxit o fracàs escolar. Tant les aules d'acollida del programa LIC, orientades a la inclusió de l'alumnat d'origen immigrat al sistema educatiu català, com el programa GEP, dissenyat per satisfer les aspiracions de famílies que veuen en l'anglès millors possibilitats d'accés social per als seus fills, demanen condicions emocionals i materials que comportin conseqüències. Els docents que participen en aquests programes han de construir una retòrica que convenci companys, alumnat i famílies que el que fan és per al benestar de tots, inclosos els mateixos centres que veuen com la seva imatge social guanya o es devalua segons la situació.
