Acceso usuarios
Sergi Morales-Gálvez, Daniel Cetrà
El règim de conjunció lingüística al sistema educatiu català ha estat motiu de diverses controvèrsies al llarg dels anys que permeten constatar una posició a favor i una altra en contra del model. En aquest article, identifiquem els principals arguments a favor i en contra del sistema en el debat públic i n’analitzem els fonaments normatius d’acord amb les aportacions de la teoria política sobre justícia lingüística. En darrer terme, el nostre objectiu és avaluar fins a quin punt hi ha marge per a l’apropament o la reconciliació entre els arguments de les dues posicions. El nostre argument principal és que les dues posicions, que han emprat raonaments força estables al llarg del temps amb una tendència compartida a evitar arguments explícitament d’identitat, poden tenir cert marge d’apropament. Algunes interpretacions dels valors que fonamenten els arguments d’ambdues posicions, com els ideals de tracte igual de llengües, la igualtat d’oportunitats individuals o la garantia del pluralisme, podrien sostenir un sistema lingüístic de conjunció lingüística a l’escola en què el català tingués un paper prominent, el castellà gaudís d’un reconeixement suficient i es garantís una competència igual en ambdues llengües en finalitzar el període escolar.
