Acceso usuarios
El 2015 va estar marcat per la reconfiguració del sistema de partits català, travessada per tres cites electorals. Després d’anys de crisi econòmica, de símptomes d’esgotament del règim esta-tutari i de nombrosos casos de corrupció, joves forces polítiques s’han anat consolidant mentre els actors que havien ostentat l’hegemonia patien seriosos problemes per mantenir els resultats electorals i la cohesió interna.Canvis en els lideratges i noves coalicions van marcar l’any polític. A l’esquerra, l’aparició de Po-dem i les diverses confluències provocà el canvi de signe en el govern de molts municipis, amb l’alcaldessa Colau com a insígnia, i posà en serioses dificultats al PSC, que havia estat la força predominant en els comicis municipals a l’àrea metropolitana des de la transició. La consolidació de la CUP convertia aquest partit en imprescindible en un parlament català per primer cop amb majoria de diputats independentistes. Al centre-dreta, Ciutadans, identificant-se com la garantia per evitar la secessió, es convertia en segona força en les eleccions al Parlament; i la federació de CIU es trencava després de tres dècades, quedant Unió sense representació a les institucions i provocant la maniobra “excepcional” de CDC per formar coalició amb ERC i seguir al capdavant de la Generalitat i del “procés”.
