Acceso usuarios
Alba Viñas Ferrer, Esther Pano Puey, Maria Barbal, Jaume Magre Ferran 
Des del segle XIX la reformulació del mapa local català ha estat un tema recurrent que ha format part de l’agenda política a través de diferents propostes i debats sobre quina seria la distribució territorial òptima de Catalunya. En aquest sentit, l’any 2016 no s’ha mantingut aliè a aquesta polèmica: la recent creació de la comarca del Moianès, la polèmica sobre el municipi de Medinyà en mans del Tribunal Constitucional, el procés de tramitació en què es troba la llei que originarà la comarca del Lluçanès o la futura supressió de la comarca del Barcelonès són alguns dels exemples més recents que mostren que el nostre mapa territorial es troba en contínua transformació.
En aquest context canviant els petits municipis han esdevingut un dels aspectes principals al voltant dels quals s’han articulat propostes de reformulació sota el principi que un nivell de fragmentació municipal elevat comporta un sistema local ineficient, amb mancances econòmiques i materials que dificulten la prestació dels serveis públics. De fet, el recent procés de debat GovernsLocals.cat, que té per objecte assentar les bases d’una possible futura legislació de les administracions locals, també ha abordat aquest tema.
Atesa la vigència d’aquesta qüestió, des de la Fundació Carles Pi i Sunyer hem considerat necessari aportar nous elements que contribueixin a incrementar el coneixement sobre aquestes localitats. En la present edició de l’Observatori de Govern Local, i amb la col·laboració imprescindible de l’Associació Catalana de Municipis, ha estat possible ampliar l’àmbit d’estudi a tot el territori català Aquest fet ens permet oferir-vos una primera aproximació a les característiques i el funcionament sobre els “petits municipis”, entesos com aquells que se situen per sota dels 1.000 habitants.
