Daniel Barbero Sánchez
Este último año de pandemia ha traído muchos cambios a nuestras vidas. Las escuelas, como parte esencial de la sociedad, no han podido quedarse al margen.
Las direcciones hemos cambiado nuestras tareas del día a día, centrándonos en organizar los centros a fin de hacerlos lo más seguros posibles y, también, en gestionar todas las incesantes e inesperadas consecuencias de la pandemia.
Los primeros meses de confinamiento las escuelas se desdibujan a pesar de los intentos de mantener cierto orden de trabajo y acompañamiento al alumnado. Aunque las valoraciones han sido positivas, fue una demostración de que la educación infantil y primaria debe ser presencial y de proximidad.
Las direcciones hemos acompañado procesos sociales muy duros durante este tiempo: desde colaboraren tareas relacionadas en asegurar necesidades básicas como la comida o dotar de los materiales y dispositivos digitales básicos necesarios a las familias y los niños/as más vulnerables, como en proteger a niños/as para que no sean privados de derechos básicos como el propio de la educación.
Es muy difícil pensar en el futuro después de la experiencia reciente que nos ha marcado una vida diseñada a corto plazo. Las escuelas necesitamos urgentemente, a pesar de que estamos sosteniendo nuestros proyectos con mucha decencia, poder volver a la normalidad que nos ayude a seguir poniendo los niños/as y la pedagogía en el centro del aprendizaje y de las reflexiones y avanzar, también, en tantos proyectos educativos ilusionantes que se han ido revisando los últimos años.
Aquest darrer any de pandèmia ha dut un munt de canvis a les nostres vides. Les escoles, com a part essencial de la societat, no han pogut quedar-se al marge.
Les direccions dels centres hem canviat les nostres tasques del dia a dia, centrant-nos en organitzar els centres per tal de fer-los el més segurs possibles i, també, en gestionar totes les incessants i inesperades conseqüències de la pandèmia.
Els primers mesos de confinament les escoles es van desdibuixar tot i els intents de mantenir cert ordre de treball i acompanyament amb l’alumnat. Tot i que les valoracions han estat positives, va ser una prova que l’educació infantil i primària ha de ser presencial i de proximitat.
Les direccions hem acompanyat processos socials molt durs durant aquest temps: des de col·laborar en tasques relacionades en assegurar necessitats bàsiques com el menjar o dotar amb els materials i dispositius bàsics necessaris les famílies i els infants més vulnerables, com protegint a infants per tal que no els privin de drets bàsics com el propi de l’educació.
És molt difícil pensar en el futur després de l’experiència recent que ens ha marcat una vida dissenyada a curt termini. Les escoles necessitem urgentment, malgrat que estem sostenint els nostres projectes amb molta decència, poder tornar a la normalitat que ens ajudi a seguir posant els infants i la pedagogia en el centre de l’aprenentatge i de les reflexions i a avançar, també, en tants projectes educatius il·lusionants que s’han anat revisant els darrers anys.
This last year of pandemic has brought a great deal of changes to our lives. Schools, as an essential part of society, have not been able to stay out of it. School administrations have changed our day-to-day tasks, focusing on organizing the centers in order to make them as safe as possible and also on managing all the incessant and unexpected consequences of the pandemic.
The first months of confinement blurred schools despite the attempts to maintain a certain order of work and support to students. Although ratings have been positive, it was proved that early childhood and primary education should be face-to-face and close.
School administrations have accompanied very hard social processes during this time: ranging from the collaboration in tasks related to ensure basic needs such as food or to provide the most vulnerable families and children with the basic materials and devices needed , to the protection of children so that they are not deprived of basic rights such as education.
It is very difficult to think about the future after the recent experience that has marked a life designed in the short term., Despite we are decently sustaining our projects, schools urgently need to return to a normalcy that allows us to continue placing children and pedagogy at the center of education and reflections and, in addition, to move forward in the many exciting educational projects reviewed in the recent years.