Acceso usuarios
Raquel Palomo Rodríguez, Cecilia Simón Rueda, Gerardo Echeita Sarrionandia
Este trabajo forma parte de un proyecto amplio relativo al papel de la evaluación psicopedagógica desde la perspectiva de los orientadores responsables de dicha evaluación, en el marco del derecho a la educación inclusiva. El objetivo de este estudio fue analizar los cambios generados en la evaluación psicopedagógica y otras prácticas de orientación, concepciones y actitudes emergidas a raíz de la situación de cierre de las escuelas en respuesta a la pandemia de la COVID-19.Para ello se llevó a cabo un estudio fenomenológico interpretativo que recogió la opinión de 60 orientadores de los Equipos de Orientación Educativa y Psicopedagógica de la Comunidad de Madrid (España) a través de cuestionarios cualitativos, y de otros 17 orientadores de estos equipos a través de entrevistas en profundidad. La información recogida fue analizada siguiendo el método de análisis temático. Los resultados muestran que la crisis ha ofrecido oportunidades de aprendizaje, llevando en ocasiones a cuestionar el discurso dominante que encarnan las prácticas habituales de los orientadores en materia de evaluación psicopedagógica. Cabe cuestionarse si la situación que se ha presentado en el curso 2020/2021 ha permitido dar continuidad a algunos de estos pensamientos y prácticas o si, por el contrario, la vuelta a la rutina las ha reducido a un mero paréntesis.
The work presented is part of a larger project regarding the role of the assessment of students with special educational needs, from the perspective of the counsellors responsible for this assessment within the framework of the right to inclusive education. With the situation generated by the lockdown of schools due to the COVID-19 pandemic, the goal of this study is to analyse the changes generated in psychopedagogical assessment and other guidance practices, conceptions and attitudes because of the aforementioned situation. An interpretative phenomenological study was carried out, which gathered the opinions of 60 professionals of educational guidance teams of the Community of Madrid (Spain) through a qualitative questionnaire, and 17 professionals of these guidance teams through in-depth interviews. The information collected was subjected to the thematic analysis method. The results show that the crisis has offered learning opportunities, sometimes leading to questioning the dominant discourse embodied in the usual practices of counsellors in the field of psychopedagogical assessment. It is questionable whether the situation presented in the 2020/2021 school year has allowed them to continue some of these thoughts and practices. Or if the return to the routine has reduced them to a mere footnote.
Aquest treball forma part d'un projecte ampli relatiu a el paper de l'avaluació psicopedagògica des de la perspectiva dels orientadors responsables d'aquesta avaluació, en el marc del dret a l'educació inclusiva. L'objectiu d'aquest estudi va ser analitzar els canvis generats en l'avaluació psicopedagògica i altres pràctiques d'orientació, concepcions i actituds emergides arran de la situació de tancament de les escoles en resposta a la pandèmia de la COVID-19. Per a això es va dur a terme un estudi fenomenològic interpretatiu que va recollir l'opinió de 60 orientadors dels Equips d'Orientació Educativa i Psicopedagògica de la Comunitat de Madrid (Espanya) a través de qüestionaris qualitatius, i d'altres 17 orientadors d'aquests equips a través de entrevistes en profunditat. La informació recollida va ser analitzada seguint el mètode d'anàlisi temàtic. Els resultats mostren que la crisi ha proporcionat oportunitats d'aprenentatge, portant en ocasions a qüestionar el discurs dominant de les pràctiques habituals dels orientadors en matèria d'avaluació psicopedagògica. Cal qüestionar-se si la situació que s'ha presentat en el curs 2020/2021 ha permès donar continuïtat a alguns d'aquests pensaments i pràctiques o si, al contrari, la tornada a la rutina les ha reduït a un simple parèntesi.
