Acceso usuarios
Eugenio Diaz Maso
La pandemia está produciendo efectos muy importantes en nuestros modos de habitar el mundo; en el lazo social; en nuestros cuerpos, entendidos no como meros organismos, más bien como el lugar donde se alojan y manifiestan nuestros afectos. De hecho, lo más real de lo que está ocurriendo no es el virus, son sus efectos en la subjetividad, y por tanto en el malestar de una civilización que ha despertado con su propio trauma. Que ha despertado del sueño de que era posible vivir negando que la vida es sólo contingente. Encontrar respuestas que se orienten en la vivificación del lazo social y en los modos de intervenir profesional es una decisión ética. El trabajo en red, es una de ellas.
Ante la repetición compulsiva, la soledad, la incertidumbre y los graves malestares que la época nos presenta, el trabajo colaborativo en el ámbito ciudadano y el trabajo en red en ámbitos profesionales son una respuesta posible. Hemos constatado que con esta experiencia (de conversación; de corresponsabilidad; de apuesta por precisar y darle dignidad a la particularidad; de desjerarquización del saber) se generan espacios y tiempos de colaboración que contrarían servidumbres voluntarias y malvivires diversos.
El trabajo en red se ubica en una lógica acorde al lazo social: la lógica cuestión-respuesta. Una lógica que en lugar de pensar las cuestiones humanas como un problema, las piensa como un interrogante. Interrogante que, como nos hace saber el psicoanálisis, es condición misma de cualquier aprendizaje, de rectificaciones subjetivas, de deseo de vivir.
social; en els nostres cossos, entesos no com a simples organismes, sinó com el lloc on s’allotgen i manifesten els nostres afectes. De fet, el més real del que està passant no és el virus, són els seus efectes en la subjectivitat, i per tant en el malestar d'una civilització, que ha despertat amb el seu propi trauma. Que ha despertat de la son que era possible viure negant que la vida és només contingent. Trobar respostes que s'orientin a la vivificació del llaç social i en les maneres d'intervenir professional és una decisió ètica. El treball en xarxa, és una d'elles.
Davant la repetició compulsiva, la solitud, la incertesa i els greus malestars que l'època ens presenta, el treball col·laboratiu en l'àmbit ciutadà i el treball en xarxa en àmbits professionals són una resposta possible. Hem constatat que amb aquesta experiència (de conversa, de corresponsabilitat; d'aposta per precisar i donar-li dignitat a la particularitat; de desjerarquització del saber) es generen espais i temps de col·laboració que contrarien servituds voluntàries i malviures diversos.
El treball en xarxa se situa en una lògica d'acord amb el vincle social: la lògica qüestió-resposta. Una lògica que, en lloc de pensar les qüestions humanes com un problema, les pensa com un interrogant. Interrogant que, com ens fa saber la psicoanàlisi, és condició mateixa de qualsevol aprenentatge, de rectificacions subjectives, de desig de viure.
The pandemic is causing a great impact on our ways to inhabit the world; on the social bond; on our bodies, them being not just mere living organisms, but rather the place where our feelings take place and manifest themselves. In fact, the most real part of what is going on is not the virus itself but its effects on subjectivity and, in turn, on the discomfort of a society which has woken up with its own trauma from the dream that it was possible to live denying that life is only contingent. Finding responses aimed at strengthening the social bond and the different types of professional intervention is an ethical decision. Networking is one of them.
In light of the compulsive repetition, the loneliness, the uncertainty, and the severe discomforts brought by these times, collaborative work at the public level and networking at the professional level are both possible responses. We have witnessed that this experience (of conversation, joint responsibility, commitment to precise and dignified individuality, deconstruction of knowledge) gives room to a kind of collaboration opposed to voluntary servitude and any sort of scrapping by.
Networking is framed within a logic of social bonding: the question-answer logic. A logic who does not think of human issues as problems but as questions. Questions which, as is known from the psychoanalysis, are integral part of any learning process, of any subjective rectification, of any desire to live.
