Acceso usuarios
Michela Montesi 
Objetivo. La crisis sanitaria por Covid-19 ha puesto de manifiesto la centralidad de la información en las situaciones que requieren una adaptación a circunstancias nuevas y potencialmente peligrosas. El objetivo de esta investigación es documentar el comportamiento informacional de una muestra de personas residentes en España durante el confinamiento por Covid-19.
Metodología. Se realizó una encuesta auto administrada con 95 personas durante la última semana del confinamiento más estricto, haciendo hincapié en condicionantes de tipo laboral, familiar y de salud. A los participantes se les preguntó acerca de las razones para utilizar los medios de comunicación tradicionales y los sociales, el uso de la información procedente de instituciones, las características de la información que habían valorado como útil, diferentes dimensiones del comportamiento en información durante el confinamiento y acerca del impacto del confinamiento en varias dimensiones relacionadas con el consumo de información.
Resultados. Los resultados apuntan a que los medios de comunicación tradicionales se utilizaron principalmente para comprender la epidemia y aprender a protegerse, mientras que los medios sociales desempeñaron su función más destacada en el entretenimiento, permitiendo en mayor medida cierto nivel de participación, aunque solo para una parte de los encuestados. La cuarta parte de la muestra no utilizó en ningún momento la información oficial procedente de las instituciones, mientras que un porcentaje parecido lo hizo a través de canales más informales como el teléfono y las redes sociales. Se valoró como más útil la información procedente de fuentes autorizadas, que favoreciera la comprensión y compleja. La gran mayoría de los encuestados sintió la obligación de estar informados y consumió más información que habitual.
Objective. The health crisis caused by COVID-19 has highlighted the key role of information in situations that require adaptation to new and potentially dangerous circumstances. The objective of this study is to trace the information behaviour of a sample of people residing in Spain during the COVID-19 lockdown.
Methodology. During the final week of the strictest period of lockdown, a self-administered survey emphasizing issues regarding work, family, and health was completed by 95 participants. They were asked about their reasons for using traditional and social media, the use they made of information from institutions, the characteristics of the information they considered useful, different dimensions of their information behaviour during lockdown, and the impact of lockdown on their information consumption.
Results. The results suggest that respondents used traditional media mainly to understand the epidemic and to learn how to protect themselves, and made more use of social media for entertainment; social media allowed a certain level of participation, though onlyamong somerespondents. A quarter of the sample did not use official information provided by the institutions at any time, while a similar percentage did so through more informal channels such as the telephone and social networks. Information from authorized sources was valued as more useful. The vast majority of the respondents felt an obligation to keep up-to-date with events and consumed more information than usual.
Objectiu. La crisi sanitària per la COVID-19 ha posat de manifest la centralitat de la informació en les situacions que fan necessària una adaptació a circumstàncies noves i potencialment perilloses. L'objectiu d'aquesta investigació és documentar el comportament informacional d'una mostra de persones residents a Espanya durant el confinament per la COVID-19.
Metodologia. Es va fer una enquesta autoadministrada amb 95 persones durant la darrera setmana del confinament més estricte, enquesta en què es posava l'accent en condicionants laborals, familiars i de salut. Es van fer preguntes als participants sobre les raons per a fer servir els mitjans de comunicació tradicionals i els socials, l'ús de la informació procedent d'institucions, les característiques de la informació que havien valorat com a útil, diferents dimensions del comportament quant a la informació durant el confinament i sobre l'impacte que va tenir en diverses dimensions relacionades amb el consum d'informació.
Resultats. Els resultats indiquen que els mitjans de comunicació tradicionals es van fer servir principalment per a comprendre l'epidèmia i aprendre a protegir-se, mentre que els mitjans socials van exercir la seva funció més destacada en l'entreteniment i van permetre, en un grau més elevat, un cert nivell de participació, encara que només per a una part de les persones enquestades. La quarta part de la mostra no va utilitzar en cap moment la informació oficial procedent de les institucions, mentre que un percentatge semblant ho va fer per mitjà de canals més informals, com el telèfon i les xarxes socials. Es va valorar com a més útil la informació procedent de fonts autoritzades, que afavorís la comprensió i fos complexa. La gran majoria de les persones enquestades van sentir l'obligació d'estar informades i van consumir més informació que habitualment.
