Acceso usuarios
El presente estudio expone algunos de los problemas causados por un uso excesivo, en época contemporánea, del concepto de condado como categoría político-jurídica definitoria de la Cataluña del Antiguo Régimen, en detrimento del concepto de principado. Este, a pesar de ser entre los siglos xiv y xix la categoría político-jurídica por excelencia de la comunidad política catalana, a menudo ha permanecido olvidado, ignorado o tergiversado por parte de una historiografía que no se ha interesado demasiado en la historia conceptual. Para demostrar la preponderancia histórica del concepto de principado en frente del de condado en relación con la Cataluña bajomedieval y altomoderna, en este artículo se reconstruye sintéticamente la historia conceptual de condado de Barcelona y de Principado de Cataluña para, a continuación, realizar un análisis de la utilización de ambos conceptos en los dietarios de la Diputació del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona a inicios del siglo xviii. Finalmente, se ofrece una hipótesis sobre las razones históricas que han producido esta problemática historiográfica.
El present estudi exposa alguns dels problemes causats per un ús excessiu, en època contemporània, del concepte de comtat com a categoria politicojurídica definitòria de la Catalunya de l’Antic Règim, en detriment del concepte de principat. Aquest, malgrat que entre els segles xiv i xix és la categoria politicojurídica per excel·lència de la comunitat política catalana, sovint ha romàs oblidat, ignorat o tergiversat per part d’una historiografia que no s’ha interessat gaire en la història conceptual. Per a demostrar la preponderància històrica del concepte de principat enfront del de comtat en relació amb la Catalunya baixmedieval i altmoderna, en aquest article es reconstrueix sintèticament la història conceptual de comtat de Barcelona i de Principat de Catalunya per a, a continuació, fer una anàlisi de la utilització d’ambdós conceptes en els dietaris de la Diputació del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona a l’inici del segle xviii. Finalment, s’ofereix una hipòtesi sobre les raons històriques que han generat aquesta problemàtica historiogràfica.
