Acceso usuarios
El Decreto de Nueva Planta generó muchas dudas a la Real Audiencia. La cuestión municipal, en concreto la deuda de las universidades catalanas, no fue una excepción. A pesar de que Felipe V había dejado claro, en una real cédula del 30 de marzo de 1718, que todo lo que hiciese referencia a la creación de censales era competencia suya, la Real Audiencia se vio en la necesidad, once años después, de pedir una aclaración, es decir, de hacer una consulta. Lo más interesante de la consulta es que el órgano catalán tuvo que hacer una larga exposición del funcionamiento de las universidades catalanas antes de la Nueva Planta. A su vez, hizo una defensa de su actuación, fundamentalmente a partir de mediados del siglo xvii, en materia de deuda municipal; en concreto, en lo que hacía referencia a la facilitación de concordias entre las universidades y sus acreedores. No parece que el Consejo de Castilla entrara en la cuestión de fondo, pero dejó un cierto margen de actuación a la Real Audiencia, más que por convicción, empujado por la enorme deuda de la mayoría de los ayuntamientos catalanes.
El Decret de Nova Planta generà molts dubtes a la Reial Audiència. La qüestió municipal, en concret el deute de les universitats catalanes, no fou una excepció. Malgrat que Felip V havia deixat clar, en una reial cèdula del 30 de març de 1718, que tot el que fes referència a la creació de censals era competència seva, la Reial Audiència es veié en la necessitat, onze anys després, de demanar un aclariment, és a dir, de fer una consulta. El més interessant que té la consulta és que l’òrgan català hagué de fer una llarga exposició sobre el funcionament de les universitats catalanes abans de la Nova Planta. A la vegada, feu una defensa de la seva actuació, fonamentalment a partir de mitjan segle xvii, en matèria d’endeutament municipal;
en concret, pel que fa a la facilitació de concòrdies entre universitats i creditors. No sembla que el Consell de Castella entrés en la qüestió de fons, però va deixar un cert marge d’actuació a la Reial Audiència, més que per convicció, empès per l’enorme deute de la major part dels ajuntaments catalans.
