Acceso usuarios
Antoni Torras Estruch
El propòsit d’aquest article és proporcionar una cronologia ponderada d’esdeveniments en relació amb l’accessió del Regne d’Espanya a les Comunitats Europees i amb les conseqüències ha tingut la seva decisió de no declarar la llengua catalana oficial en aquell context, decisió que s’ha mantingut inalterada durant més de 40 anys. Aplega una sèrie d’elements per a un judici històric, tant pel que fa al capteniment de l’Administració general de l’Estat com a l’impacte de les mocions en favor del català al llarg de les darreres dècades. Se sosté, a mode de balanç provisional, que el tractament reservat al català al si de les institucions de la UE, malgrat les innovacions de la primera dècada dels 2000, es correspon més aviat a una suboficialitat precària que no pas a una quasi oficialitat i que aquesta condició pot incidir i incideix negativament en els esforços de normalitzar, en molts àmbits, les llengües pròpies de Catalunya empresos durant tot aquest període. Finalment, s’apunta breument quins escenaris podrien suposar una discontinuïtat en un futur mediat o immediat.
