Acceso usuarios
El fet que l’aplicació del dret de la UE condueixi a pràctiques desiguals a tots els estats membres dóna lloc a debats acalorats en la literatura. La investigació tendeix a centrar-se en com les limitacions del procés legislatiu de la UE que contribueixen a una amenaçadora harmonització a la pràctica; tanmateix, sovint es passen per alt les restriccions del procés de transposició. Per salvar aquesta bretxa, aquí explorem els factors nacionals i supranacionals que poden amenaçar l’harmonització, mitjançant un enfocament jurídic i lingüístic que revela la superposició entre els significats jurídics i lingüístics del dret de la UE. En particular, basant-nos en les nocions de Robertson de “punts de vista horitzontals i verticals” (Robertson, 2012a), fem una anàlisi jurídica i lingüística horitzontal de l’article 3 (2) de les versions espanyola i anglesa de la Directiva 2004/38 / CE sobre llibertat de moviment i residència, i una anàlisi jurídica i lingüística vertical d’aquest article en les dues versions lingüístiques i la seva transposició a Espanya i al Regne Unit. Els nostres resultats suggereixen que, en el nostre estudi de cas, tant la legislació de la UE com els factors relacionats amb la transposició poden influir en els problemes d’harmonització de la UE a la pràctica; factors com ara ambigüitat o indeterminació estratègica de la UE, negociacions polítiques i decisions de redacció supranacionals i nacionals.
