Acceso usuarios
Clara Camps Calvet, Anna Morero Beltrán
A partir de un caso de referencia, el caso de 'La Manada', cuya sentencia provocó en el Estado español enormes manifestaciones de mujeres que mostraban su desacuerdo con el dictamen de la misma, argumentamos que estas movilizaciones marcaron un punto de inflexión en la respuesta social a la violencia sexual. Así, a través de un caso específico y paradigmático, mostraremos cómo la incidencia del movimiento feminista, a través de diversas acciones, ha conseguido situar el debate sobre la violencia sexual en la agenda pública e incidir en los poderes públicos hasta conseguir el inicio de algunos cambios en el ámbito legislativo en relación a las violencias machistas en general, y la violencia sexual en particular. Sostenemos que el caso hizo de factor precipitante de la apertura social de unos nuevos “marcos de referencia” sobre los vínculos entre violencia sexual y cultura patriarcal que permitió que el discurso del movimiento feminista penetrara en la agenda movimentística y social y también en la agenda política.
Based on a reference case, that of 'La Manada', whose sentence provoked huge demonstrations in Spain by women who showed their disagreement with the case ruling, we argue that such mobilizations marked a turning point in the response to sexual violence. Thus, through a specific and paradigmatic case, we will show how the incidence of the feminist movement, through various actions, has managed to place the debate on sexual violence in the public scene and influence the public administrations to initiate some changes in public policy in relation to sexist violence in general, and sexual violence in particular. We argue that the case acted as a precipitating factor for the social opening of new “frames of reference” on the links between sexual violence and patriarchal culture, which has allowed the discourse of the feminist movement to penetrate the movement and social agenda and also the political agenda.
A partir d'un cas de referència, el cas de 'La Manada', la sentència del qual va provocar a l'Estat espanyol enormes manifestacions de dones que mostraven el seu desacord amb el dictamen de la mateixa, argumentem que aquestes mobilitzacions van marcar un punt d'inflexió en la resposta social a la violència sexual. Així, a través d'un cas específic i paradigmàtic, mostrarem com la incidència del moviment feminista, a través de diverses accions, ha aconseguit situar el debat sobre la violència sexual a l'agenda pública i incidir en els poders públics fins a aconseguir l'inici d'alguns canvis en l'àmbit legislatiu en relació a les violències masclistes en general, i la violència sexual en particular. Sostenim que el cas va fer de factor precipitant de l'obertura social d'uns nous "marcs de referència" sobre els vincles entre violència sexual i cultura patriarcal que van permetre que el discurs del moviment feminista penetrés en l'agenda movimentística i social i també en l'agenda política.
