Acceso usuarios
Barcelona, España
Barcelona, España
En este artículo argumentamos que el factor principal de variación lingüística en la población con sordera prelocutiva es el tipo de intervención exclusivamente oral que se realiza mayoritariamente en la actualidad. El hecho de no exponer a los niños sordos a una lengua de signos además de una lengua oral desde el momento del diagnóstico de la sordera los pone en riesgo de privación lingüística y de alteraciones cognitivas, socioemocionales y de salud mental. Además, el trastorno del lenguaje asociado a la privación lingüística dificulta el diagnóstico de posibles trastornos del desarrollo del lenguaje. A partir de la descripción de las dos variables principales que son fuente de la variación de perfiles lingüísticos en la población con sordera, las modalidades lingüísticas que emplean y la presencia o ausencia de trastornos del lenguaje, analizamos los factores que influyen en esta variación lingüística. Finalmente, proponemos algunas medidas para hacer posible una atención temprana que incluya la exposición a una lengua de signos: la revisión de la formación de los profesionales que acompañan a las familias de niños sordos en la toma de decisiones sobre la intervención con el niño y la creación de entornos signantes para asegurar la inmersión lingüística en la lengua de signos del territorio.
In this article we argue that the main factor of linguistic variation in the population with prelinguistic deafness is the type of exclusively oral intervention that is currently predominant. The lack of exposure to sign language in addition to oral language from the time of diagnosis of deafness puts deaf children at risk of language deprivation and cognitive, socioemotional, and mental health disorders. In addition, the language disorder associated with language deprivation makes it difficult to diagnose eventual language developmental disorders. We describe the two main variables that are the source of the variation of linguistic profiles in the population with deafness, the linguistic modalities they use and the presence or absence of language disorders, and we analyze the factors that influence this linguistic variation. Finally, we propose some measures to make it possible that early intervention includes exposure to a sign language: reviewing the training of those professionals counseling families of deaf children in making decisions about intervention with the child, and the creation of signing contexts to ensure linguistic immersion in the sign language of the territory.
En aquest article argumentem que el factor principal de variació lingüística en la població amb sordesa prelocutiva és el tipus d’intervenció exclusivament oral que es realitza majoritàriament en l’actualitat. El fet de no exposar els infants sords a una llengua de signes a més d’una llengua oral des del moment del diagnòstic de la sordesa els posa en risc de privació lingüística i, en conseqüència, d’alteracions lingüístiques, cognitives, socioemocionals i de salut mental. A més, el trastorn del llenguatge associat a la privació lingüística dificulta el diagnòstic de possibles trastorns del desenvolupament del llenguatge. A partir de la descripció de les dues variables principals que són font de la variació de perfils lingüístics en la població amb sordesa, les modalitats lingüístiques que empren i la presència o absència de trastorns del llenguatge, analitzem els factors que influeixen en aquesta variació lingüística. Finalment, proposem algunes mesures per fer possible una atenció primerenca que inclogui l’exposició a una llengua de signes: la revisió de la formació dels professionals que acompanyen les famílies de nens sords en la presa de decisions sobre la intervenció amb l’infant i la creació d’entorns signants per assegurar la immersió lingüística en la llengua de signes del territori.
