Acceso usuarios
Nadia Ahufinger, Laura Ferinu Sanz, Llorenç Andreu Barrachina, Mònica Sanz Torrent
El trastorno del desarrollo del lenguaje o TDL es un trastorno caracterizado por una dificultad severa y persistente en la expresión y la comprensión del lenguaje que afecta aproximadamente a un 7% de la población infantil. A pesar de ser un trastorno muy prevalente aún no sabemos la causa. A lo largo de los años y con las investigaciones realizadas para intentar conocer las posibles causas, se han puesto sobre la mesa diferentes teorías explicativas sobre el trastorno, pasando por algunas de tipo innatista hasta otras relacionadas con el cognitivismo. El objetico de este artículo es exponer los avances que se han llevado a cabo a partir de estudios con niños y niñas con TDL durante los últimos veinte años en relación a los posibles déficits relacionados con la memoria implícita en esta población. Estos estudios se empezaron a realizar después del surgimiento de la llamada hipótesis del déficit procedimental o PDH (Ullman y Pierpont, 2005) en la que se sugiere que los niños y niñas con TDL presentan dificultades para realizar tareas que requieren de la memoria implícita. Es decir, en el proceso de extraer conocimientos abstractos de patrones estadísticos, cálculos probabilísticos o procedimentales de manera inconsciente que se relacionarían con los déficits lingüísticos característicos del trastorno.
El trastorn del desenvolupament del llenguatge o TDL és un trastorn caracteritzat per una dificultat severa i persistent en l’expressió i la comprensió del llenguatge que afecta aproximadament un 7% de la població infantil. Tot i ser un trastorn molt prevalent, encara no en sabem la causa. Al llarg dels anys i amb les investigacions fetes per intentar-ne conèixer les possibles causes, s’han posat sobre la taula diferents teories explicatives sobre el trastorn passant des d’algunes de caire innatista fins d’altres de relacionades amb el cognitivisme. L’objectiu d’aquest article és exposar els avenços que s’han dut a terme a partir d’estudis amb infants amb TDL durant els darrers vint anys amb relació als possibles dèficits relacionats amb la memòria implícita en aquesta població. Aquests estudis es van començar a dur a terme després del sorgiment de l’anomenada hipòtesi del dèficit procedimental o PDH (Ullman i Pierpont 2005) en la qual se suggereix que els infants amb TDL presenten dificultats per portar a terme tasques que requereixen la memòria implícita. És a dir, en el procés d’extreure coneixements abstractes de patrons estadístics, càlculs probabilístics o procedimentals de manera inconscient que es relacionarien amb els dèficits lingüístics característics del trastorn.
Developmental language disorder or DLD is a disorder characterized by severe and persistent difficulty in the expression and comprehension of language, which affects approximately 7% of the child population. Although it is a very prevalent disorder, we still do not know the cause. Throughout many years of research trying to identify the possible causes, various explanatory theories about the disorder have been raised, ranging from some innate to cognitive ones. The aim of the present article is to present the advances that have been made from studies with children with DLD over the last twenty years regarding potential deficits related to implicit memory in this population. These studies began after the publication of the so-called procedural deficit or hypothesis PDH by Ullman and Pierpont (2005) in which they suggested that children with DLD have difficulties performing tasks that require implicit memory. That is, in the process of extracting abstract knowledge from statistical patterns, probabilistic or procedural computations unconsciously that would be related to the language deficits that characterize the disorder.
