Resumen de Manel Bayo, la loteria de ser artista sense ficció

Sebastià Goday

• Les sonores riallades de Manel Bayo Rigau (Salt, 1966) indiquen, per descomptat, la seva presència i també els estats d’ànim que l’embolcallen i el puntuen. En l’inici acrobàtic de la fase 1 del desconfinament o de la desescalada del confinament, Salt tenia l’aparença d’un matí de diumenge, sense soroll de cotxes, sense l’anar i venir de persones, amb botigues tancades; feia l’efecte que tanta pau i tranquil·litat presagiaven, com en una pel·lícula de terror, l’esperat esglai, el moment que ens farà tancar els ulls