Acceso usuarios
Sergi Morales-Gálvez, Elvira Riera Gil
En el marc de la teoria o la filosofia polítiques, les teories de la justícia lingüística s’ocupen d’establir principis amb vocació d’universalitat per determinar què són polítiques lingüístiques justes i, alhora, ofereixen eines per analitzar i avaluar l’adequació de les polítiques lingüístiques existents d’acord amb els principis considerats. D’una banda, aquestes teories identifiquen valors i interessos associats a les llengües i, de l’altra, proposen models per distribuir-los d’una manera justa. Aquest article presenta, en primer lloc, els paradigmes actuals de la justícia lingüística: el seu marc filosòfic, les principals teories contemporànies (l’instrumentalisme, el territorialisme i el pluralisme lingüístics) i els models d’organització de la diversitat lingüística que suggereixen. En segon lloc, en fa una anàlisi crítica centrada en tres punts identificats com a dèficits: la manca d’atenció a la dimensió relacional de la llengua, la visió dicotòmica de la comunicació i la identitat com a valors associats a les llengües, i la subestimació de la rellevància dels contextos empírics tant en la concepció com en l’aplicació dels marcs teòrics. Finalment, proposa una aproximació contextual al cas de Catalunya, tenint en compte la relació entre la política lingüística i l’evolució del sistema d’autogovern.
Within the framework of political theory and political philosophy, theories of linguistic justice aim at establishing universal principles in order to determine what are just language policies, and, at the same time, supply tools for the analysis and assessment of existing language policies according to the principles considered. These theories identify values and interests derived from languages and propose ways to fairly distribute interests.
This article presents, firstly, the current paradigms of linguistic justice: their philosophical framework, the main contemporary theories (linguistic instrumentalism, territorialism and pluralism) and the patterns for organising linguistic diversity suggested by these theories.
Secondly, it offers a critical analysis focused on three points identified as theoretical deficits, namely a lack of attention to the relational dimension of language, a dichotomist view of communication and identity as values associated with languages, and the underestimation of the relevance of empirical contexts in both the conception and application of theoretical frameworks. Finally, it proposes a contextual approach to the case of Catalonia, paying attention to the relationship between language policy and self-government.
