Acceso usuarios
Santiago González Fernández
La urgente necesidad de regular el fenómeno del cabildeo no puede llevarnos a la importación irreflexiva de modelos ajenos a nuestro marco constitucional y a la evolución que los derechos de participación política han experimentado en los últimos años. La paulatina incorporación en el «bloque de la constitucionalidad» de nuevos catálogos de derechos mediante su codificación en los estatutos de autonomía de «tercera generación», supone un punto de inflexión en la restrictiva consideración que el Tribunal Constitucional ha venido elaborando sobre el derecho a la participación política. A pesar de las continuas recomendaciones de los organismos internacionales para que la regulación de los grupos de interés se lleve a cabo con respeto a los derechos y libertades constitucionales de cada estado, las incipientes regulaciones nacionales sobre esta materia parecen desoír estos consejos. Como resultado, las normas españolas sobre grupos de interés no están considerando adecuadamente aspectos esenciales de esta regulación, como es la identificación de qué es cabildeo y quien debe considerarse como un cabildero. Tampoco se está acertando sobre qué tipo de sanciones deben imponerse o mediante qué instrumentos normativos debe realizarse esa regulación. Todo ello somete a las nuevas normas que se dictan a evidentes riesgos de inconstitucionalidad.
La urgent necessitat de regular el fenomen del lobbisme no pot dur-nos a la importació irreflexiva de models aliens al nostre marc constitucional i a l'evolució que els drets de participació política han experimentat en els últims anys. La gradual incorporació al «bloc de la constitucionalitat» de nous catàlegs de drets mitjançant la seva codificació en els estatuts d'autonomia de «tercera generació», suposa un punt d'inflexió en la restrictiva consideració que el Tribunal Constitucional ha vingut elaborant sobre el dret a la participació política. Malgrat les contínues recomanacions dels organismes internacionals perquè la regulació dels grups d'interès es duga a terme amb respecte als drets i llibertats constitucionals de cada estat, les incipients regulacions nacionals sobre aquesta matèria semblen no fer cas a aquests consells. Com a resultat, les normes espanyoles sobre grups d'interès no estan considerant adequadament aspectes essencials d'aquesta regulació, com és la identificació de què és lobbisme i qui ha de considerar com un lobbista. Tampoc no s'està encertant sobre quin tipus de sancions s'han d'imposar o mitjançant quins instruments normatius ha de realitzar-se aquesta regulació. Tot això sotmet a les noves normes que es dicten a evidents riscos d'inconstitucionalitat.
The urgent need to regulate the phenomenon of lobbying cannot lead us to the thoughtless importation of models outside our constitutional framework and the evolution that the right of political participation have experienced in recent years. The gradual incorporation into the «block of the constitutionality» of new catalogs of rights through its codification in the statutes of autonomy of the «third generation», represents a turning point in the restrictive consideration that the Constitutional Court has been elaborating on the right to political participation. In spite of the continuous recommendations of the international organisms so that the regulation of the groups of interest is carried out with respect to the constitutional rights and liberties of each state, the incipient national regulations on this matter seem to ignore these councils. As a result, the Spanish norms on interest groups are not adequately considering essential aspects of this regulation, such as the identification of what is lobbying and who should be considered as a lobbyist. Nor is it being right about what type of sanctions they should impose or by what regulatory instruments that regulation should be carried out. All this puts the new norms that are dictated through evident unconstitutionality risks.
