Aquest article vol analitzar fins a quin punt la política lingüística de l’Estat, amb l’espanyol com a única llengua oficial, afecta el contínuum lingüístic català en les propostes prescrites en els llibres d’estil per als mitjans de comunicació de les televisions autonòmiques de Catalunya i de les Illes Balears. Ens centram en l’observació de la llengua de segona oralitat —“oralitat mediatitzada des de la telepresència i la teleabsència” (Gifreu, 2003: 142)— que prescriuen els següents llibres d’estil: per una banda, el Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (recurs en línia); per l’altra, el Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (2005) i el Llibre d’estil d’IB3 (2006), per als mitjans illencs. Analitzam els continguts lingüístics i sociolingüístics d’aquestes obres. Establim fins a quin punt la varietat diafàsica als mitjans de comunicació ampliaria els seus recursos expressius a partir de l’espanyol, fonamentalment en els registres d’alta oralitat, pseudocol·loquial, que funcionen per als espais de ficció i d’humor; i, d’altra banda, com aquesta varietat funcional, en recórrer a la varietat diatòpica per crear lèxic audiovisual, restringiria les solucions proposades a les demarcacions autonòmiques i, àdhuc, subautonòmiques a les quals es dirigeix. Alhora, esmentam les possibles conseqüències sociolingüístiques d’aquesta fragmentació autonòmica.
This article seeks to analyse the extent to which the Spain’s linguistic policy, with Spanish as the sole official language, affects the Catalan language continuum in the uses prescribed in the media style guides of regional television stations in Catalonia and the Balearic Islands. We focus on observing secondary orality—“orality mediated by telepresence and teleabsence” (Gifreu, 2003: 142)—prescribed in the following style guides: on the one hand, the Llibre d’estil of Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (online resources); and on the other hand, the Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (2005) and the Llibre d’estil d’IB3 (2006) of media from the islands. We analyse the linguistic and sociolinguistic contents of these works. We establish the extent to which diaphasic variety in the media expands its expressive resources based on Spanish, fundamentally in pseudo-colloquial registers of high orality, which operate in fiction and humour; and, on another note, how this functional variety, resorting to diatopic variety to create an audiovisual lexicon, restricts the solutions proposed to the regional and even subregional demarcations to which they are addressed. We also mention the possible sociolinguistic consequences of this regional fragmentation