Acceso usuarios
José Luis Herrera Morillas
Objetivo: conocer los principales aspectos relacionados con la conservación de las colecciones de fondo antiguo de las catorce bibliotecas regionales de las comunidades autónomas.
Metodología: diseño de un cuestionario, basado en el estudio de los principios, pautas, estándares, etc. que guían la conservación y preservación de colecciones de fondo antiguo. El cuestionario está formado por treinta y nueve preguntas distribuidas en siete apartados, que han contestado todas las bibliotecas (entre noviembre de 2018 y enero de 2019). Se evalúan aspectos de la gestión de la conservación de las colecciones de fondo antiguo y se describen sus rasgos principales comparándolos con dos modelos de referencia (de la Unesco y de la Rebiun).
Resultados: las respuestas al cuestionario aportan datos relativos a si cuentan con normativas propias que guíen la conservación del fondo antiguo (seis bibliotecas); si utilizan normativas o estándares ajenos (ocho bibliotecas); si han definido un plan de preservación preventiva (cinco bibliotecas); si emplean cajas cerradas de material no ácido para folletos u otro tipo de materiales especiales de pequeño formato (diez bibliotecas); si cuentan con medidas de control de la iluminación artificial (diez bibliotecas); si aplican medidas de control de humedad (trece bibliotecas); si han fijado condiciones para la consulta de los usuarios (doce bibliotecas) y requisitos para la manipulación de las obras por los usuarios (nueve bibliotecas); si tienen proyectos de digitalización (trece bibliotecas) y planes de restauración (dos bibliotecas), etc. También se han establecido clasificaciones de las bibliotecas según su posición en cuanto al cumplimiento de los modelos de referencia, las Guidelines de la Unesco (Castilla-La Mancha, Cataluña, Galicia, Madrid, etc.) y las Normas de la Rebiun (Cataluña, Castilla y León, Murcia, Extremadura, etc.), y con relación a la política de conservación que reflejan las respuestas dadas al cuestionario (Cataluña, Castilla-La Mancha, Madrid, etc.).
Objective: To examine the main aspects of the activity undertaken to conserve the rare book and manuscript collections in the Spanish autonomous communities’ fourteen regional libraries.
Methodology: Based on a study of the principles and standards used to guide conservation activities in the preservation of rare book and manuscript collections, a questionnaire comprising 39 questions in seven sections was administered to the libraries in question between November 2018 and January 2019. The questionnaire assessed how the libraries managed their conservation activities and compared their performance using two reference models: the UNESCO Library and the Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (Spanish University Libraries Network, REBIUN).
Results: The study showed the following: six libraries use in-house regulations to guide their conservation activities; eight adopt regulations or standards published by an external authority; five have a preventive preservation plan; ten employ closed book boxes made of acid-free board to store pamphlets and other special, small-format materials; ten control the artificial lighting of their holdings; thirteen control humidity levels; twelve have general protocols for users wishing to consult the library and nine, book handling protocols; thirteen conduct digitisation activities; and two have restoration plans. The libraries were also classified by their degree of observance of the guidelines of the two reference networks, the UNESCO/PERSIST Guidelines (the regional libraries in the autonomous communities of Castilla-La Mancha, Catalonia, Galicia and Madrid, amongst others) and REBIUN’s Normas (the regional libraries in Castilla and León, Catalonia, Extremadura and Murcia, amongst others) and by their conservation policy as this is reflected in their answers in the questionnaire r (Catalonia, Castilla–La Mancha and Madrid, amongst others).
Objectiu: conèixer els principals aspectes relacionats amb la conservació de les col·leccions de fons antic de les catorze biblioteques regionals de les comunitats autònomes.
Metodologia: disseny d'un qüestionari, basat en l'estudi dels principis, pautes, estàndards que guien la conservació i preservació de col·leccions de fons antic. El qüestionari està format per trenta-nou preguntes distribuïdes en set apartats, que han contestat totes les biblioteques (entre novembre de 2018 i gener de 2019). S'avaluen aspectes de la gestió de la conservació de les col·leccions de fons antic i se’n descriuen els trets principals comparant-los amb dos models de referència (de la Unesco i de la Rebiun).
Resultats: les respostes al qüestionari aporten dades relatives a diferents aspectes: si compten amb normatives pròpies que guiïn la conservació del fons antic (sis biblioteques); si utilitzen normatives o estàndards aliens (vuit biblioteques); si han definit un pla de preservació preventiva (cinc biblioteques); si empren caixes tancades de material no àcid per a fullets o un altre tipus de materials especials de petit format (deu biblioteques); si compten amb mesures de control de la il·luminació artificial (deu biblioteques); si apliquen mesures de control d'humitat (tretze biblioteques); si han fixat condicions per a la consulta dels usuaris (dotze biblioteques) i requisits per a la manipulació de les obres per part dels usuaris(nou biblioteques); si tenen projectes de digitalització (tretze biblioteques) i plans de restauració (dues biblioteques), etc. També s'han establert classificacions de les biblioteques segons la seva posició quant al compliment dels models de referència, les Guidelines de la Unesco (Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia, Madrid, etc.) i les Normes de la Rebiun (Catalunya, Castella i Lleó, Murcia, Extremadura, etc.), i en relació amb la política de conservació que reflecteixen les respostes donades al qüestionari (Catalunya, Castella-la Manxa, Madrid, etc.).
