Acceso usuarios
Miquel Palomares Amat
El procediment de control del principi de subsidiarietat, tal com es regula en els tractats de la Unió Europea i, en el cas de l’Estat espanyol, en la llei de la Comissió Mixta, no s’adequa a la naturalesa ni a les característiques de l’actuació parlamentària. La fugacitat dels terminis o l’exclusió de les consideracions de contingut de les iniciatives, entre altres aspectes, han conduït al desinterès dels diputats i han comportat la banalització del procediment. Per aquest motiu, en la meva opinió, caldria repensar aquest procediment tant des de la perspectiva de la seva regulació com des de la pràctica realitzada. En aquest estudi s’argumenta que la superació d’alguns dels problemes esmentats requeriria una sèrie de condicions. En primer lloc, la funció de control del principi de subsidiarietat s’hauria de configurar com un element més d’una política parlamentària més àmplia amb relació a la Unió Europea. En segon lloc, caldria l’establiment d’un diàleg i cooperació sistemàtics amb totes les institucions implicades en aquesta funció. Finalment, es defensa que el Parlament hauria de disposar dels mitjans personals i materials que li permetessin assumir les obligacions derivades del Tractat de Lisboa.
