Acceso usuarios
Stephan Grohs
La política europea s’ha centrat en les polítiques econòmiques i pressupostàries després de la crisi financera de 2007-2008 i els plans d’austeritat que la van succeir. En els darrers anys, especialment en els de la Comissió Juncker (2014-2019), han sorgit problemes socials nous en l’agenda europea i la política social europea ha guanyat impuls, almenys retòricament. La "socialització" del Semestre Europeu, la declaració d’un "Pilar europeu de drets socials" i el recalibratge del Fons Social Europeu són parts fonamentals d’aquesta nova agenda social. Mentre que això sembla una revitalització prometedora d’una Europa social, els criteris normatius clàssics per a la política social s’han mantingut més o menys estancats. En aquest article ens preguntem si ens trobem davant d’una manera de governar nova i prometedora amb conseqüències polítiques importants o si es tracta només de mesures simbòliques pensades per donar a Europa una imatge més social. En examinar aquesta qüestió, en l’article s’avaluen les recomanacions específiques per país (REP) d’Espanya i Alemanya en relació amb les polítiques socials als semestres europeus. En primer lloc, ens preguntem si les recomanacions reflecteixen les constel·lacions específiques de problemes i la nova agenda del "pilar social". En segon lloc, avaluem fins a quin punt ambdós estats membres integren les REP en les seves polítiques nacionals.
European policy-making has focused on economic and budgetary policies in the aftermath of the financial crisis of 2007- 2008 and the austerity programmes that ensued. Recent years, particularly those under the Juncker Commission (2014- 2019), have seen new social issues appear on the European agenda and European social policy gaining momentum – at least on a rhetorical level. The “socialising” of the European Semester, the declaration of an “European Pillar of Social Rights” and a recalibration of the European Social Fund are key parts of this new social agenda. While this seems to be a promising reinvigoration of a Social Europe, the classic regulatory approach to social policy remains more or less in stalemate. This article asks whether we face a promising new governance mode with substantial policy implications or if these are merely symbolic actions designed to give Europe a more social face. In exploring this issue, the article evaluates the social policy-related country specific recommendations (CSRs) for Spain and Germany in the European Semesters. First, it asks whether the recommendations mirror the specific problem constellations and the new agenda of the “Social Pillar”. Second, it evaluates how far both member states integrate the CSRs into their domestic policies
