Acceso usuarios
Albert Torrent Font, Jordi Feu i Gelis 
La renovación pedagógica es el intento de repensar y poner en práctica otra cultura escolar, ya que cuestiona el significado del modelo educativo convencional. Desde finales del siglo xix ha habido experiencias históricas en Cataluña relacionadas con diferentes corrientes políticas y de pensamiento. La variedad y multiplicidad de estas propuestas se ha hecho especialmente evidente durante los dos impulsos de renovación del siglo xx: los años veinte y treinta, y durante los años sesenta y setenta. Pero la memoria de esta renovación ha sido selectiva y ha dejado en el olvido parte de una historia llena de matices y posibilidades. Recuperar aquellos enfoques que han estado en los márgenes de la historia canónica de la renovación pedagógica permite examinary analizar el papel de los enfoques pedagógicos que, contra la corriente, han luchado y siguen luchando para transformar la sociedad desde la escuela.
La renovació pedagògica és l’intent per repensar i dur a la pràctica una altra cultura escolar, ja que qüestiona el sentit del model educatiu convencional. Des de final del segle xix hi ha hagut experiències renovadores a Catalunya vinculades a diferents corrents polítics i de pensament. La varietat i multiplicitat d’aquestes propostes s’ha fet especialment evident durant els dos impulsos renovadors del segle xx: els anys vint i trenta, i durant els anys seixanta i setanta. Però la memòria d’aquesta renovació ha estat selectiva i ha deixat en l’oblit part d’una història plena de matisos i possibilitats. Recuperar aquells plantejaments que han quedat al marge de la història canònica de la renovació pedagògica permet aprofundir i analitzar el paper d’uns plantejaments pedagògics que lluiten a contracorrent per transformar la societat des de l’escola.
Pedagogical renewal is an attempt to reconsider and implement a different schooling culture, since it questions the nature of conventional educational models. From the late 19th century onwards, Catalonia has been home to pedagogical approaches linked to different political and philosophical currents. The variety and manifold nature of these approaches were particularly evident during the two renewal drives of the 20th century: the 1920s and 30s, and the 1960s and 70s. Nonetheless, recollections of these experiences have been selective and have overlooked part of a story filled with nuance and possibility. Recovering approaches that have remained on the margins of canonical history in terms of pedagogical renewal enables in-depth analysis of the role played by certain pedagogical methodologies, demonstrating how they swam against the tide to transform society from the classroom.
