Acceso usuarios
Bolonia, Italia
La Primera Guerra Mundial fue un período de extraordinario dolor por «la inútil matanza»1 que se produjo sobre suelo europeo, pero también constituyó una oportunidad para experimentar nuevas formas de asistencia y cuidado educativo para la infancia por parte de entidades, personas y realidades diferentes, que movilizaron fuerzas y energías para la defensa de los niños, especialmente los pobres y situados en condiciones de marginalidad social. En Italia se desarrollaron formas específicas de asistencia para menores, sobre todo para los hijos de los llamados a filas. Asilos, «educatori», «ricreatori», colonias, escuelas al aire libre y escuelas especiales constituyeron no solo una forma de pedagogía social moderna destinada a la protección de la infancia durante la guerra, sino también la oportunidad de experimentar nuevas instituciones educativas capaces de entrelazar a diferentes actores en la escena política y social y de transformarse, a veces, en formas de innovación educativa. Esta contribución se centrará en los servicios educativos que surgieron para el cuidado y la asistencia de los niños en la ciudad de Bolonia (Italia) durante la Gran Guerra, a través de documentos de archivo, egodocumentos, bibliografía contemporánea e imágenes inéditas, que pueden revelar no sólo cuestiones político-sociales, sino también las específicamente educativas llevadas a cabo por los administradores municipales, la sociedad civil y los maestros, algunas de ellas destinadas a sobrevivir incluso más tarde como formas modernas de bienestar abiertas a las innovaciones educativas.
La Primera Guerra Mundial va ser un període de extraordinari dolor per «la inútil matança» que es va produir sobre sòl europeu, però també va ser una oportunitat per a experimentar noves formes d’assistència i cura educativa per a la infància per part d’entitats, persones i realitats diferents que van mobilitzar forces i energies per a la defensa dels xiquets, especialment els pobres i situats en condicions de marginalitat social. A Itàlia es van desenvolupar formes específiques d’assistència per a menors, sobretot per als fills dels cridats a files. Asils, «educatori», «ricreatori», colònies, escoles a l’aire lliure i escoles especials van constituir no només una manera de pedagogia social moderna destinada a la protecció de la infància durant la guerra, sinó també l’oportunitat d’experimentar noves institucions educatives capaces d’entrelligar diferents actors a l’escena política i social i de transformar-se, de vegades, en formes d’innovació educativa. Aquesta contribució se centrarà en els serveis educatius que van sorgir arran la Gran Guerra per a la cura i assistència dels xiquets a la ciutat de Bolonya (Itàlia), a través de documents d’arxiu, egodocuments, bibliografia contemporània i imatges inèdites, que poden mostrar no només qüestions polític-socials, sinó també les específicament educatives portades a terme pels administradors municipals, la societat civil i els mestres, algunes d’elles destinades a sobreviure, fins i tot, més enllà com a formes modernes de benestar obertes a les innovacions educatives.
The First World War was an extremely painful period due to the «useless slaughter» that took place in Europe. Nevertheless, it also provided the opportunity to experiment with new forms of early childhood care, welfare and education; different institutions and collectives with their own distinct realities mobilised efforts and energy to protect children, especially those living in poverty and on the margins of society. Specific care approaches were developed in Italy for minors, particularly for those whose fathers were called to the front. Homes, «educatori», «ricreatori», camps, open-air schools and special schools not only represented a form of modern social pedagogy aimed at protecting children during the war, but also an opportunity to experiment with new educational institutions that were able to entwine different political and social agents and, at times, become innovative approaches to education. By analysing archive documents, ego documents, contemporary bibliography and unpublished images, this paper focuses on education services that arose in the care and welfare of children in the city of Bologna (Italy) during the Great War. These resources reveal not just sociopolitical issues but also those specifically linked to education that were implemented by municipal administrators, civil society and teachers—some of which would endure as modern welfare systems open to educational innovation.
