Poblament i economia agrària al Conventus Tarraconensis, les Illes Balears i les Pitiüses

• Marta Prevosti ^[1]
  1. [1] Institut Català d'Arqueologia Clàssica
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 12, 2019, págs. 119-135
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Es descriu la forta evolució del poblament al Conventus Tarraconensis, les illes Balears i les Pitiüses amb la conquesta romana. S’analitza la introducció del sistema econòmic romà, amb una forta base en la producció i comercialització de vi a la fi de la República i durant l’alt Imperi. La clau del valor afegit que aporta el sistema de la vil·la rau en el teixit de relacions de mercat que dominaven els romans. La producció de lli també va ser important i es dedueix de Plini quina era la tècnica de blanqueig. Es conclou amb l’evolució del poblament i l’economia a l’Imperi tardà.

• Referencias bibliográficas
  • [1] Agraeixo a Ferran Arasa els comentaris a aquest article. Aquest article forma part del projecte HAR2015-69655-P del MINECO (Govern d’Espanya).
  • [2] Genaro Chic. «La historia como propaganda ideológica de un régimen». A: Alberto Carrillo-Linares (coord.). La historia aprendida y enseñada....
  • [3] La limitació d’aquest treball al marc geogràfic del Con- ventus Tarraconensis resulta de la proposta de l’editor. S’aproxima a l’àrea...
  • lleidatana pertanyia al Conventus Caesaraugustanus, la Catalunya del Nord era a la província Narbonense i la part meridional del País Valencià,...
  • [4] La TIR-FOR és un projecte de la Union Académique Internationale. A Catalunya és impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut...
  • [5] Marta Prevosti. «L’època romana». A: Emili Giralt (dir.), Josep M. Salrach, Josep Guitart (coord.). Història agrària dels Països Catalans....
  • [6] Joan Sanmartí. «From the archaic states to romanization: a historical and evolutionary perspective on the Iberians». Catalan Historical...
  • [7] Ferran Arasa. «La romanización de los oppida en el País Valenciano. Evolución del poblamiento en los siglos ii-i aC». Alebus, núm. 13...
  • [8] Arturo Ruiz, Manuel Molinos. Los iberos: análisis arqueológico de un proceso histórico. Crítica, Barcelona 1993; Arturo Ruiz, Joan Sanmartí....
  • [9] Olesti i Arrayás proposen un reassentament dels ibers ordenat per l’autoritat romana. Oriol Olesti. «Integració i transformació de les...
  • [10] Josep Guitart. «Iluro, Baetulo, Iesso, and the establish- ment of the Roman town model in Catalunya». A: Lorenzo Abad, Simon Keay, Sebastián...
  • [11] Ferran Arasa. La romanització a les comarques septentrionals del litoral valencià. Poblament ibèric i importacions itàliques en els segles...
  • Catalan Historical Review-12.indb 129 18/07/2019 12:47:18
  • [12] Ramon Járrega. El Alto Palancia en la época romana. Diputació de Castelló. Servei de Publicacions, Castelló de la Plana 2000; Ramon Járrega....
  • [13] Helena Bonet. El Tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio. Diputació de València. Servei d’Investigació Prehistòrica,...
  • [14] Consuelo Mata et al. «Hábitat rural y paisaje agrario...», op. cit.
  • [15] Gisbert també descriu, per al País Valencià, un canvi de poblament a finals del segle ii aC i inici de l’i aC, amb la proliferació d’establiments...
  • [16] Ramon Járrega. El poblamiento de la Plana..., op. cit., p. 499-500.
  • [17] Martin Millett. «Rural Integration in the Roman West: an introductory essay». A: Current Research on the Romanisation of the Western...
  • [18] Marta Prevosti. «L’època romana», op. cit. [19] El riu Millars podria haver estat el límit entre els territo-
  • ria de les ciutats de Dertosa i Saguntum, que podria re- produir la frontera entre els pobles ibèrics dels ilercaons i ilergavons al nord...
  • [20] Josep Guitart. «Ibers versus romans? Arqueologia de l’origen de les ciutats romanes a Catalunya i al País Valencià». A: Homenatge als...
  • [21] Jaume Cardell, Miquel Àngel Cau, Margarida Orfila. «La continuidad de ocupación en época romana de los asentamientos prerromanos de Mallorca»....
  • [22] Jordi Amengual, Jaume Cardell, Lluís Moranta. «La conquesta romana i la planificació del territori a Mallorca». Mayurqa, núm. 29 (2003),...
  • [23] Maria José Pena. «La tribu Velina en Mallorca. Los Caecilii Meteli, el Piceno y las gentes de Sa Carrotja». A: María Luisa Sánchez, Miquel...
  • [24] Philippe Leveau. «Introduction: les incertitudes du terme villa et la question du vicus en Gaule Narbonnaise». Revue Archéologique de...
  • p. 5-26; Philippe Leveau, Pierre Garmy. «Conclusion: la villa et le vicus. Formes de l’habitat et exploitation domaniale». Revue Archéologique...
  • [25] Guillem Pérez Jordà. «El cultivo de la vid y la producción de vino en la Península Ibérica durante el i milenio ane». A: Rafael Francia...
  • Daniel López, Rafel Jornet, Jordi Morer, David Asensio. «La viticultura preromana al Penedès: indicadors arqueològics a Font de la Canya (Avinyonet...
  • [26] Joan Ramon. Las ánforas púnicas de Ibiza. Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Eivissa 1991; Joan Ramon. Las ánforas...
  • La producció i el comerç de les àmfores de la ‘Provin- cia Hispania Tarraconensis’: Homenatge a Ricard Pascual i Guasch. Museu d’Arqueologia...
  • Alejandra Echevarría, Juan Carlos Vera. «Los inicios de la viticultura en la Península Ibérica a partir de las huellas de cultivo». A: Rafael...
  • [27] Juan José Marí, Glenda Graziani. «La producción de vino en la zona central de Ibiza durante la antigüedad». A: Mateu Riera, Jaume Cardell...
  • [28] David Asensio. «La presència de ceràmiques púniques ebusitanes al nord-est peninsular (segles v-iii aC): Impacte econòmic i social de...
  • [29] Marta Prevosti. «L’època romana», op. cit., p. 391-401. [30] Ramón Járrega. «Ánforas vinarias en el este de la His-
  • pania Citerior en época tardorrepublicana (siglo i aC): epigrafía anfórica y organización de la producción = Wineamphorae in Eastern Hispania...
  • Catalan Historical Review-12.indb 130 18/07/2019 12:47:18
  • [31] Albert López, Albert Martín. «Tipologia i datació de les àmfores tarraconenses produïdes a Catalunya». A: La producció i el comerç de...
  • [32] Donada la seva poca relació amb l’epigrafia local: María José Pena, Adela Barreda. «Productores de vino del nordeste de la Tarraconense....
  • [33] María José Pena. «Productores y comerciantes de vino layetano». A: El vi a l’antiguitat: economia, producció i comerç al Mediterrani...
  • [34] Ramon Járrega. «Los nomina en las marcas de ánforas de las formas Pascual 1 y Oberaden 74. Contribución al estudio de la producción de...
  • Ramon Járrega. «Personajes foráneos en la epigrafía de las ánforas Pascual 1 y Oberaden 74. Aproximación a los cambios en la gestión de la...
  • [35] Ramon Járrega. «El comercio del vino y los cambios económicos y estructurales en la costa catalana en época de Augusto». A: Jordi López...
  • [36] Cèsar Carreras, Albert López, Josep Guitart. Barcino I: Marques i terrisseries d’àmfores al Pla de Barcelona. Institut d’Estudis Catalans...
  • [37] Piero Berni. «Novedades de epigrafía anfórica en el Baix Llobregat». A: Verónica Martínez Farreras. Difusión comercial de las ánforas...
  • «Corpus epigràfic de segells en àmfora, dolia, tegulae i gerres de ceràmica comuna oxidada del Baix Llobregat (Barcelona)». A: Cèsar Carreras,...
  • [38] Ramon Járrega. «La Tarraconense 1, un ánfora ovoide de época triunviral». A: Ramon Járrega, Piero Berni (ed.). Amphorae ex Hispania:...
  • [39] Ramon Járrega, Marta Prevosti. «Figlinae Tarraconenses. La producció ceràmica a l’ager Tarraconensis». A: Marta Prevosti, Josep Guitart...
  • [40] Carmen Aranegui. «La producción y el comercio de ánforas tarraconenses en el País Valenciano». A: Albert López, Xavier Aquilué (ed.)....
  • [41] Esperança Huguet, Albert Ribera, Enrique Ruiz, Juan V. Salavert. «Una zona alfarera del Alto Imperio al norte de Valentia». A: Actes...
  • [42] Víctor Revilla. «Viticultura, territorio y hábitat en el litoral nororiental de Hispania Citerior durante el Alto Imperio». A: José Miguel...
  • [43] Carmen Aranegui. «La producción...», op. cit. [44] Oriol Olesti. «Propietat i riquesa...», op. cit., p. 157-158. [45] Verónica Martínez...
  • métrico en las ánforas vinícolas. Una nueva forma de aproximarnos al conocimiento de la producción y exportación del vino de la Tarraconensis»....
  • [46] Marta Prevosti. «L’arqueologia del vi a l’àrea costanera de la Tarraconense. Una reflexió». A: Marta Prevosti, Antoni Martín (ed.). El...
  • [47] Carmen Aranegui. «La producción y el comercio...», op. cit. Cal recordar que Sagunt també produïa vins de qualitat, com demostra un titulus...
  • [48] Víctor Revilla. «La producción anfórica en el sector meridional de Cataluña: prácticas artesanales, viticultura y representaciones culturales»....
  • «The wine economy in Roman Hispania. Archaeological data and modellization». A: José Remesal (ed.). Economía romana. Nuevas perspectivas =...
  • [49] Joan Ramon. «Les àmfores altimperials...», op. cit., p. 267.
  • Catalan Historical Review-12.indb 131 18/07/2019 12:47:19
  • [50] Joan Ramon. «La cerámica ebusitana en la Antigüedad Tardía». A: Darío Bernal, Albert Ribera (ed.). Cerámicas hispanorromanas, un estado...
  • [51] Josep A. Gisbert. «La organización romana…», op. cit. [52] John Bintliff. «Mobility and proto-capitalism in the
  • Hellenistic and Early Roman Mediterranean». A: Eckart Olshausen, Vera Sauer (ed.). Mobilität in den Kulturen der antiken Mittelmeerwelt. Franz...
  • [53] Ramon Járrega. «Personajes foráneos...», op. cit. [54] Marta Prevosti, Joan F. Clariana. «El taller ceràmic de
  • Torre Llauder (Mataró, Maresme)». Pottery workshops and agricultural productions: Studies of the rural world in the Roman period, núm. 2 (2007),...
  • De Roma a las provincias: las elites como instrumento de proyección de Roma. Universidad de Sevilla, Sevilla 2014, p. 313-340; Diana Gorostidi,...
  • [55] Oriol Olesti. «Propietat i riquesa...», op. cit. [56] Marc Mayer. «La història de Barcelona segons els escriptors clàssics». A: Jaume...
  • «Propietat de la terra i elits locals. L’exemple de l’ager Barcinonensis». Laietania, núm. 16 (2006), p. 163-175; Marc Mayer. «¿Propiedades...
  • [57] Marta Prevosti. «Instalaciones oleícolas y vinícolas estudiadas en el marco del proyecto ager Tarraconensis (PAT)»; José Miguel Noguera,...
  • [58] Marta Prevosti. «Els estudis de paisatge al territori de la ciutat romana de Tarraco». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics,...
  • [59] Iban Cabrelles, Pere Gebellí. «La terrisseria romana del Mas d’en Corts (Reus)». A: Marta Prevosti, Josep Guitart (ed.). Ager Tarraconensis...
  • [60] Oriol Olesti. Propietat i riquesa..., op. cit., p. 157-158. [61] Com ja va veure Pierre Vilar (Pierre Vilar. Catalunya
  • dins l’Espanya moderna. Recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. Edicions 62, Barcelona 1964-1968, 4 v.), o com...
  • Història econòmica de la Catalunya contemporània. Vol. 3, p. 13-85. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991; Jordi Nadal. Atlas de la industrialización...
  • Giralt cita la historiografia fonamental sobre aquest tema a partir de les aportacions de Colomé, Ferrer, Garrabou, Giralt, Iglésies, Moreno,...
  • [62] Herman Gregorius Gummerus. Der römische Gutsbetrieb als wirtschaftlicher Organismus nach den Werken des Cato, Varro und Columella. Leipzig...
  • [63] Van confluir altres factors a provocar l’augment de la població, per bé que el cultiu de la vinya també hi va ajudar.
  • [64] Pierre Vilar. «La Catalunya industrial: reflexions sobre una arrencada i sobre un destí». Recerques, núm. 3 (1974), p. 21.
  • [65] Josep Fontana. La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. Eumo, Vic 2014, p. 250.
  • [66] Marta Prevosti. «L’època romana», op. cit., p. 408-411. [67] Joan Ramon. «Les àmfores altimperials...», op. cit.,
  • p. 266. [68] Marta Prevosti. «Els grans canvis del poblament a Catalunya, de la protohistòria a l’antiguitat». Butlletí de la Societat Catalana...
  • [69] Tot i que en menors proporcions, les anàlisis també atesten mill, sègol, civada i espelta bessona.
  • [70] Marta Prevosti. «L’època romana», op. cit., p. 341-343. [71] Josep Burch. «L’ús de sitges en època republicana al NE
  • de Catalunya». Revista d’Arqueologia de Ponent, núm. 6 (1996), p. 207-216; Josep Burch, Jordi Sagrera. Excavacions arqueològiques a la muntanya...
  • [72] Marta Prevosti. «L’època romana», op. cit., p. 349-350. [73] Josep Burch, Josep Casas, Pere Castanyer, Anna Costa, Josep Maria Nolla,...
  • [74] Guy P. R. Métraux. «Villa rustica alimentaria et annonaria». A: A. Frazer (ed.). The Roman Villa. Villa Urbana. University of Pennsylvania,...
  • [75] Marta Prevosti. «El sistema econòmic...», op. cit., p. 405-454.
  • [76] Consuelo Mata et al. «Hábitat rural y paisaje agrario...», op. cit.
  • Catalan Historical Review-12.indb 132 18/07/2019 12:47:19
  • [77] Ramon Buxó. Arqueología de las plantas. La explotación económica de las semillas y los frutos en el marco mediterráneo de la Península...
  • [78] Marta Prevosti. «L’època romana», op. cit., p. 337-343; Santiago Riera, Agustí Esteban. «Vegetation history and human activity during...
  • [79] S’identifica amb l’Hospitalet de l’Infant. [80] Marta Prevosti. «Instalaciones oleícolas y vinícolas...»,
  • op. cit.; Joan Ramon. «Les àmfores altimperials d’Ebusus». A: Alberto López Mullor, Javier Aquilué (ed.). La producció i el comerç de les...
  • [81] Segons Járrega, la presència d’àmfores Dressel 20 a les costes de Castelló respon al fet de trobar-se en la ruta entre Andalusia i el...
  • [82] Cató. Agr. 2,7: «patrem familias vendacem, non emacem esse oportet».
  • [83] L’estudi fonamental del tema és: Carmen Alfaro. «La cité de Saiti/Saetabis et son aire d’influence: économie du territorire et production...
  • [84] Polibi. Hist. 3.14.4; Livi 22.46.6. [85] Marta Prevosti. «Els estudis de paisatge...», op. cit.,
  • p. 207-209. [86] La descripció de Plini s’ha interpretat habitualment,
  • d’una manera incorrecta, com la necessitat d’aigua en el procés de producció del lli, centrat en la maceració i la putrefacció de la planta....
  • [87] Pere Pau Ripollès. «Las balsas romanas de Beinifaraig (Alberic-Valencia)». A: Estudios de arqueología ibérica y romana: Homenaje a Enrique...
  • [88] Marta Prevosti. «A textile workshop from Roman times: the villa dels Antigons». Datatextil, núm. 28 (2013), p. 10-18. [Adreça web: http://www.cdmt.es/wp-content/...
  • [89] Carmen Alfaro. Tejido y cestería en la Península Ibérica. Historia de su técnica e industrias desde la Prehistoria
  • hasta la Romanización. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1984 (Bibliotheca Praehistorica Hispana; xxi); Carmen Alfaro....
  • [90] Josep M. Palet, Arnau Garcia, Hèctor A. Orengo, Tania Polonio. «Els espais altimontans pirenaics orientals a l’antiguitat: 10 anys d’estudis...
  • [91] Com que solament s’ha documentat la producció de por- pra a les Pitiüses, hom pensa que en aquest cas es va emprar el terme «balear»...
  • [92] Carmen Alfaro, John P. Wild, Benjamí Costa. Purpureae Vestes I. Universitat de València, València 2004; Carmen Alfaro, Michael Tellenbach,...
  • [93] Marta Prevosti. «L’època romana», op. cit., p. 329-331. [94] Josep M. Palet, Héctor Orengo. «The Roman centuriated landscape: conception,...
  • [95] Maria Jesús Ortega, Josep M. Palet, GIAP Landscape Archaeology Research Group. «Más allá de la herencia medieval. Una nueva arqueomorfología...
  • [96] Josep M. Palet, Héctor A. Orengo, Santiago Riera. «Centuriación del territorio y modelación del paisaje en los llanos litorales de Barcino...
  • [97] Jaume Cardell, Margarita Orfila. «Posible catastro romano en la isla de Mallorca». Cuadernos de Prehistoria y Arqueología, núm. 16-17...
  • [98] Ricardo González Villaescusa. Las formas de los paisajes mediterráneos. Universidad de Jaén, Jaén 2002; Ricardo González Villaescusa...
  • [99] https://tir-for.iec.cat/ [100] Víctor Revilla, Joan Ramon Gónzález, Marta Prevosti (ed.). Actes del simposi «Les vil·les romanes a la...
  • [101] Alejandra Chavarría. «Villas en Hispania durante la Antigüedad Tardía». Anejos del Archivo Español de Arqueología, núm. xxxix (2006),...
  • [102] En tenim un exemple a la vil·la de Darró (Vilanova i la Geltrú, Barcelona), amb una gran aula de 20 × 12 m, amb absis pentagonal elevat...
  • bem un altre exemple a la vil·la de Centcelles (Constantí, Tarragona), en la sala amb absis semicircular. Marta Prevosti. «Les villae de l’ager...
  • [103] El millor exemple es troba a la vil·la de Centcelles. Marta Prevosti. «Les villae...», op. cit., p. 172-174. Vegeu també: Beate Brühlmann....
  • [104] Marta Prevosti, Ramon Coll. «Un balneum du ve siècle dans le bâtiment octogonal de Can Ferrerons (Barcelone)». Heating systems in Roman...
  • [105] Gisela Ripoll, Javier Arce. «Transformación y final de las villae en Occidente (siglos iv-viii): problemas y perspectivas». Arqueología...
  • [106] Alejandra Chavarría. «Transformaciones arquitectónicas de los establecimientos rurales en el nordeste de la Tarraconensis durante la...
  • [107] Higini, 93. Corpus Agrimensorum Romanorum V. Hygin, L’Œuvre gromatique. O. Behrends et al. (trad.). Luxemburg 2000.
  • [108] Epistolae 3, 19, 2. [109] És el cas de Torre Llauder: Joan F. Clariana, Marta
  • Prevosti. «Un exemple de ruralització a l’antiguitat tardana: la vil·la de Torre Llauder». IV Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. Institut...
  • [110] Tamara Lewit. «“Vanishing villas”: what happened to elite rural habitation in the West in the 5th-6th c?». Journal of Roman Archaeology,...
  • [111] Simon P. Ellis. «The end of the Roman House». American Journal of Archaeology, núm. 92 (1988), p. 565-579; Tamara Lewit. «“Vanishing...
  • [112] M. Paz García-Gelabert. «La villa rústica de Catarroja (Valencia). Planteamiento de su funcionalidad». Quaderns d’Arqueologia i Prehistòria...
  • [113] Jorge López Quiroga. «La transformación de las villae en Hispania (siglos iv-vii dC)». L’Africa Romana, núm. xiv (2002), p. 2279-2290....
  • [114] Diana Gorostidi. Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes = The Roman Inscriptions. Institut Català d’Arqueologia Clàssica,...
  • Marta Prevosti. «La ciutat de Tarraco, entre nucli urbà i territori = The city of Tarraco, between an urban centre and a territory». A:...
  • [115] Com es veu a la decoració de la cúpula de Centcelles. [116] Gisela Ripoll, Javier Arce. «Transformación…», op. cit. [117] Gisela Ripoll,...
  • cit.; Gisella Cantino Wataghin. «Le fondazioni eccle- siastiche nelle vicende delle aree rurali: spunti di riflessione per l’Occidente tardo...
  • [118] Marta Prevosti. «Estudi del poblament rural de l’ager Tarraconensis. Una aplicació a la Cossetània oriental». A: Josep A. Remolà (ed.)....
  • [119] Catherine Balmelle. Les demeures aristocratiques d’Aquitaine. Société et culture de l’Antiquité tardive dans le SudOuest de la Gaule....
  • [120] Enrique Ariño. «El hábitat rural en la Península Ibérica entre finales del siglo iv y principios del viii: un ensayo interpretativo»....
  • [121] Per exemple, l’Horta Vella (Bétera), el Sequer (Alzira), la vil·la de Paterna (Sector Riu).
  • [122] Com és el cas de la vil·la de Can Sent-romà (Tiana) o la de Vilauba (Camós).
  • [123] Joan-Manuel Coll, Jordi Roig. «La fi de les vil·les romanes baiximperials a la Depressió Prelitoral (segles iv-v): contextos estratigràfics...
  • [124] Cristian Folch, Jordi Gibert, Ramon Martí. «Les explotacions rurals tardoantigues i altmedievals a la Catalunya Vella: una síntesi arqueològica»....
  • [125] En els segles vi, vii i viii sovintegen els enterraments d’individus llençats dins de les sitges inutilitzades, pous o fosses, juntament...
  • [126] Joan-Manuel Coll, Jordi Roig. «La fi de les vil·les roma- nes...», op. cit.; Jordi Roig. «Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos...
  • Catalan Historical Review-12.indb 134 18/07/2019 12:47:19
  • of early medieval villages in Europe. Universidad del País Vasco, Vitoria-Gasteiz 2009, p. 207-251 (Documentos de arqueología e historia;...
  • [127] Kim Bowes, Adam Gutteridge. «Rethinking the later Roman landscape». Journal of Roman Archaeology, núm. 18 (2005), p. 405-413.
  • [128] Jordi Gibert. «L’alta edat mitjana a la Catalunya central (segles vi-xi). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu...
  • [129] Miquel Àngel Cau, Catalina Mas. «Tracing settlement patterns in Late Antique Mallorca (Balearic Islands): a field survey in the Eastern...
  • [130] Ramon Járrega. Poblamiento y economía en la costa este de la Tarraconense en época tardorromana: siglos iv-vi. Tesi doctoral. Universitat...
  • [131] Allan John Parker. Ancient Ship wrecks of the Mediterranean and the Roman Provinces. Oxford 1992 (British Archaeological Reports. International...
  • [132] Jordi Pons. «Conflictes i dualitat socioeconòmica a la Catalunya pirinenca durant l’alt Imperi». Fonaments, núm. 3 (1982), p. 11-44.
  • [133] David John Mattingly. «Africa: a landscape of opportunity?». A: D. J. Mattingly (ed.). Dialogues in Roman Imperialism. Journal of Roman...
  • [134] Al Conventus Tarraconensis no solament es detecten unitats de producció de gran escala, tant en les terrisseries com en les instal·lacions...
  • [135] Antoni Martín i Oliveras. «Anàlisi tecnofuncional d’estructures productives i vitivinícoles d’època romana. Identificació i localització...
  • [136] Francesc Valls-Junyent. «Els debats entorn dels orígens setcentistes de la industrialització catalana». Butlletí de la Societat Catalana...
  • [137] La creixent divisió del treball i l’especialització dins de l’economia romana estan ben estudiades a Emanuel Mayer. The Ancient Middle...