Acceso usuarios
Bruna Goveia da Rocha, Kristina Andersen, Oscar Tomico
Los wearables (dispositivos ponibles) y los tejidos inteligentes están entrando en un nuevo ciclo de sobreexpectación (Tomico et al. 2017), lo que nos plantea la oportunidad de reflexionar sobre el camino recorrido y el camino por recorrer. Al hacerlo, esperamos arrojar luz sobre el momento en el que nos encontramos, las herramientas que tenemos a nuestra disposición, los materiales que se están creando y, siempre fundamental, el cuerpo humano en su complejidad y su inmutable funcionalidad biológica. El campo de los soft wearables o wearable soft things (Tomico y Wilde 2016), territorio inicialmente reservado a unos pocos, se ha convertido en un campo de investigación cada vez más bien documentado. A medida que se va extendiendo la disponibilidad de materiales de alto rendimiento y que aumenta la sofisticación de nuestros sistemas de creación y producción surgen cada vez más proyectos de electrónica ponible no solo en el ámbito de las artes y la tecnología, sino también en sectores como la moda, el diseño y la ingeniería. La llamada cuarta revolución industrial promete unas plantas de producción más flexibles y automatizadas. Siendo así, pronto podríamos ver la incorporación cada vez más generalizada de sencillos dispositivos electrónicos tradicionales en objetos blandos en nuestro día a día (Andersen y Bezowska 2006). Pero en el Wearable Senses Lab (Tomico et al. 2014) creemos que el futuro de los soft wearables se está abriendo e incluirá la planificación no solo de la electrónica y del comportamiento interactivo sino de toda la prenda: material, forma, fabricación, nivel de personalización, servicios asociados y relación directa con el usuario y las estructuras sociales, culturales y económicas de su alrededor. A continuación presentamos un resumen de los proyectos que se han creado en el Wearable Senses Lab en los últimos siete años. Los conocemos a fondo, ya que hemos visto cómo se construían, se probaban, se gastaban, se analizaban y se reparaban. Revisando estos proyectos vemos los niveles de complejidad por la manera en la que cada uno de ellos se relaciona con los datos utilizados durante su propia producción y de sus propios diseños. Los niveles son tres: el nivel de producto, el nivel de sistema y el nivel de servicio.
As wearables and e-textiles enter into another hype cycle (Tomico et al. 2017), we find ourselves with the opportunity to reflect on the work done and the work remaining. In doing this, we hope to cast a light on the moment where we are now, the tools available to us, the materials in development, and, always centrally, the human body in its complexity and unchanging biological functionality. The field of wearable soft things or soft wearables (Tomico and Wilde 2016) has developed from a niche concern to an increasingly well-documented area of research. As high performing materials have become more widely available and our systems of making and production more sophisticated, we see wearable electronics projects emerge not only from the arts and fields of technology, but also from fashion, design, and engineering. With the so-called 4th industrial revolution promising a much more flexible and automated factory work floor, we may soon see increasing levels of simple traditional electronics incorporated into soft things in our everyday lives (Andersen and Berzowska 2006). In the Wearable Senses lab (Tomico et al. 2014), however, we believe that the future of soft wearables is now expanding to include programing not just electronics and interactive behavior but programming the whole garment in terms of its material, its form, its manufacture, its level of personalization, associated services, and its direct relation to both its user and the social, cultural, and economic structures around it. In the following, we will provide an overview of projects created in or were done in collaboration with the Wearable Senses lab over the last seven years. We know these projects intimately as we have seen them built, tested, worn, analyzed, and repaired. By looking through these projects, we see the levels of complexity in the manner in which they each relate to the data in and around their own production and designs. The three levels are the product level, the system level, and the service level.
Els wearables (dispositius portables) i els teixits intel·ligents estan entrant en un nou cicle de sobreexpectació (Tomico et al. 2017), i això planteja l'oportunitat de reflexionar sobre el camí que s'ha recorregut i el camí que queda per recórrer. En fer-ho, esperem ajudar a conèixer millor el moment en què ens trobem, les eines que tenim a la nostra disposició, els materials que s'estan creant i, sempre fonamental, el cos humà en la seva complexitat i la seva immutable funcionalitat biològica. El camp dels soft wearables o wearable soft things (Tomico i Wilde 2016), un territori que inicialment estava reservat a uns quants, s'ha convertit en un camp de recerca cada vegada més ben documentat. A mesura que es va estenent la disponibilitat de materials d'alt rendiment i que augmenta la sofisticació dels nostres sistemes de creació i producció sorgeixen cada vegada més projectes d'electrònica portable no només en l'àmbit de les arts i la tecnologia, sinó també en sectors com la moda, el disseny i l'enginyeria. L'anomenada quarta revolució industrial promet unes plantes de producció més flexibles i automatitzades. De ser així, podríem veure ben aviat la incorporació cada vegada més generalitzada de senzills dispositius electrònics tradicionals en objectes tous en la vida de cada dia (Andersen i Bezowska 2006). Però al Wearable Senses Lab (Tomico et al. 2014) creiem que el futur dels soft wearables s'està obrint i inclourà la planificació no només de l'electrònica i de la conducta interactiva sinó de tota la peça: material, forma, fabricació, nivell de personalització, serveis associats i relació directa amb l'usuari i les estructures socials, culturals i econòmiques que té al voltant. Tot seguit presentem un resum dels projectes que s'han creat al Wearable Senses Lab en els darrers set anys. Els coneixem bé, perquè hem vist com es construïen, es provaven, es gastaven, s'analitzaven i es reparaven. Repassant aquests projectes en veiem els nivells de complexitat per la manera en què cadascun d’ells es relaciona amb les dades utilitzades durant la seva pròpia producció i dels seus propis dissenys. Els nivells són tres: el nivell de producte, el nivell de sistema i el nivell de servei.
