Acceso usuarios
Roma Capitale, Italia
El presente artículo describe brevemente el largo e intricado camino que llevó al diseño de Sinapsi, un dispositivo inteligente inspirado en la naturaleza cuyo objetivo es ayudar a las personas invidentes a moverse y orientarse cuando practican atletismo. La descripción irá acompañada de un análisis de las distintas soluciones que ya existen para ayudar a las personas ciegas y por multitud de ideas –teóricas y metodológicas– que quieren explicar críticamente la función renovada del diseño, así como destacar la importancia de la referencia biológica en un mundo complejo sembrado de inteligencia artificial. En particular, mostraremos que inspirarse en sistemas biológicos puede ser uno de los métodos más innovadores y asequibles no solo para incluir características biológicas en máquinas y artefactos (no es nada nuevo, incluso en IA) sino también para utilizarlo en el proceso de diseño de sistemas inteligentes como herramienta para mejorar la calidad de vida y difundir nuestras mejores cualidades humanas. De hecho, la creciente complejidad derivada del cada vez mayor grado de autonomía de los sistemas de IA ha planteado problemas relativos a la relación entre el usuario y el ente inteligente, así como importantes cuestiones éticas que ponen en tela de juicio el diseño y que pueden hallar solución en la inspiración en la lógica y los principios por los que se rige la inteligencia íntima de la naturaleza. Por último, la explicación se hace especialmente interesante y profunda cuando hablamos de dispositivos de asistencia para personas con discapacidad sensorial. En estos casos se intensifica la relación de codependencia entre el usuario y la tecnología, y corre el peligro de difuminarse la frontera entre ayuda y sustitución, entre mejora e indefensión.
The following article aims to briefly describe the long and intricate search path which led to the design of Sinapsi, a smart device inspired by nature, for helping blind people’s mobility and orientation in track and field. The description will be accompanied by an analysis of different solutions already developed for helping blind people and by multiple thoughts, theoretical and methodological, that aim to critically explain the renewed role of design, as well as to highlight the importance of biological reference in a complex world populated by artificial intelligence. In particular, we will show how inspiration from biological systems can be one of the most innovative and attainable methods, not just to incorporate biological characteristics into machines and artifacts (nothing particularly new, even in AI) but to use it in the design process of smart systems as an instrument for improving quality of life and to expand our best human qualities. In fact, the growing complexity derived from the AI systems’ increasing degrees of autonomy has raised issues concerning the relationship between the user and the intelligent entity, as well as important ethical issues that call into question the design and that can be overcome through inspiration from the logic and the principles governing the intimate intelligence of nature. Finally, the explanation becomes particularly interesting and deep when we talk about assistive devices for sensory disabled people, in which the co-dependent relationship between the user and the technology becomes stronger and in which the boundary between help and substitution, between enhancement and helplessness, risks fading.
Aquest article descriu breument el llarg i intricat camí que va dur al disseny de Sinapsi, un dispositiu intel·ligent inspirat en la natura, l’objectiu del qual és ajudar les persones invidents a moure’s i orientar-se quan practiquen atletisme. La descripció anirà acompanyada d’una anàlisi de les diferents solucions que ja existeixen per ajudar les persones cegues i per multitud d’idees –teòriques i metodològiques– que volen explicar críticament la funció renovada del disseny, i també destacar la importància de la referència biològica en un món complex sembrat d’intel·ligència artificial. Concretament, mostrarem que inspirar-se en sistemes biològics pot ser un dels mètodes més innovadors i assequibles no només per incloure característiques biològiques en màquines i artefactes (no és una cosa nova, ni tan sols en IA), sinó també per utilitzar-lo en el procés de disseny de sistemes intel·ligents com a eina per millorar la qualitat de vida i difondre les nostres millors qualitats humanes. De fet, la creixent complexitat derivada del grau d’autonomia dels sistemes d’IA, que cada vegada és més elevat, ha plantejat problemes relatius a la relació entre l’usuari i l’ens intel·ligent, així com importants qüestions ètiques que posen en dubte el disseny i que poden trobar solució en la inspiració en la lògica i els principis pels quals es regeix la intel·ligència íntima de la natura. Per acabar, l’explicació es fa especialment interessant i profunda quan parlem de dispositius d’assistència per a persones amb discapacitat sensorial. En aquests casos s’intensifica la relació de codependència entre l’usuari i la tecnologia, i la frontera entre ajuda i substitució, entre millora i indefensió, corre perill de difuminar-se.
