Acceso usuarios
Jinyoung Lee
El presente estudio se marca como objetivo ofrecer un marco conceptual de diseño de servicios a partir de la documentación publicada que ayude a las personas con demencia y a sus cuidadores a hacer frente a los síntomas de la demencia mediante la terapia de recuerdos centrada en la persona utilizando inteligencia artificial en entornos inmersivos. La demencia afecta a las funciones cognitivas, como la memoria y la comunicación, y actualmente no tiene curación. El tratamiento de personas con demencia requiere mucho tiempo y es física y psicológicamente exigente para los cuidadores. Brodaty y Donkin (2009) y Poulshock y Deimling (1984) detectan una clara correlación entre el estrés del cuidador y la calidad de vida de la persona con demencia; y en algunos casos advierten que el estrés del cuidador y la situación de vulnerabilidad de la persona con demencia derivan en maltratos. Colomer y de Vries (2016) insisten en que los cuidadores de personas con demencia no comprenden sus necesidades correctamente y, por consiguiente, suelen tener problemas de comunicación que a menudo terminan provocando fricciones entre unos y otros. La atención a la demencia por recuerdos se centra en comprender la vida de una persona con demencia para determinar cuáles son las necesidades subyacentes de asistencia que genera su demencia, ya que los síntomas y los métodos aplicables pueden variar en función de la situación de cada persona. Esta comprensión proporciona la información necesaria para crear un enfoque personalizado que es fundamental para mejorar la comunicación entre las personas con demencia y los cuidadores. Con todo, recopilar información personal relevante de una persona con demencia y de su familia es más complicado si la demencia presenta un estado avanzado. Dicha dificultad se ve agravada por la alta movilidad e inexperiencia de los cuidadores, muchos de los cuales son jóvenes o no dominan el idioma. Todos estos factores hacen que cueste más encontrar soluciones a la falta de información sobre las necesidades concretas de la persona con demencia. Así pues, hacen falta soluciones innovadoras que permitan compartir la información en común que tengan las personas con demencia para que los cuidadores puedan comprender mejor qué necesitan, lo que, a su vez, ayudará a mejorar la calidad de la asistencia a la demencia. ¿Cómo se podría lograr que las personas con principio de demencia, con la ayuda de sus familiares, recopilaran sus recuerdos en una plataforma de manera sencilla, sistematizada y por categorías, y sin incurrir en los posibles problemas éticos derivados de la recopilación de datos personales? Una plataforma de ese estilo podría aprovechar la potencialidad de la tecnología inmersiva para ampliar el ámbito de aplicación de la terapia de recuerdos existente y almacenar recuerdos personales de las personas que sufren demencia.---www.mymemorymuseum.org
L’objectiu que es marca aquest estudi és oferir un marc conceptual de disseny de serveis a partir de la documentació publicada que ajudi les persones amb demència i els seus cuidadors a fer front als símptomes de la demència gràcies a la teràpia de records centrada en la persona utilitzant intel·ligència artificial en entorns immersius. La demència afecta les funcions cognitives, com la memòria i la comunicació, i actualment no té cura. El tractament de persones amb demència requereix molt de temps i és físicament i psicològicament exigent per als cuidadors. Brodaty i Donkin (2009) i Poulshock i Deimling (1984) detecten una clara correlació entre l'estrès del cuidador i la qualitat de vida de la persona amb demència; i en alguns casos adverteixen que l'estrès del cuidador i la situació de vulnerabilitat de la persona amb demència deriven en maltractaments. Colomer i de Vries (2016) insisteixen que els cuidadors de persones amb demència no entenen les seves necessitats correctament i, com a conseqüència, solen tenir problemes de comunicació que sovint acaben provocant friccions entre els uns i els altres. L'atenció a la demència per records se centra a comprendre la vida d'una persona amb demència per determinar quines necessitats subjacents d'assistència genera la seva demència, ja que els símptomes i els mètodes aplicables poden variar segons la situació de cada persona. Aquesta comprensió proporciona la informació necessària per crear un enfocament personalitzat que és fonamental per millorar la comunicació entre les persones amb demència i els cuidadors. Amb tot, compilar informació personal rellevant d'una persona amb demència i de la seva família és més complicat si la demència presenta un estat avançat. Aquesta dificultat es veu agreujada per l'alta mobilitat i la inexperiència dels cuidadors, molts dels quals són joves o no dominen l'idioma. Tots aquests factors fan que costi més trobar solucions a la manca d'informació sobre les necessitats concretes de les persones amb demència. Així doncs, calen solucions innovadores que permetin compartir la informació en comú que tinguin les persones amb demència perquè els cuidadors puguin comprendre millor què necessiten, i això, al seu torn, ajudarà a millorar la qualitat de l'assistència a la demència. Com es podria aconseguir que les persones amb un principi de demència, amb l'ajuda dels seus familiars, compilessin els seus records en una plataforma de forma senzilla, sistematitzada i per categories, i sense recórrer als possibles problemes ètics derivats de la recopilació de dades personals? Una plataforma d'aquest estil podria aprofitar la potencialitat de la tecnologia immersiva per ampliar l'àmbit d'aplicació de la teràpia de records existent i emmagatzemar records personals de les persones que pateixen demència.---www.mymemorymuseum.org
The goal of this research is to provide a conceptual service design framework based on literature reviews to help people living with dementia and their caregivers cope with the symptoms of dementia through the use of person-centered reminiscence therapy with Artificial Intelligence in immersive environments. Dementia impairs cognitive functions, such as memory and communication, and there is currently no cure for the condition. Treating people with dementia requires long care hours and is physically and psychologically demanding for caregivers. Brodaty and Donkin (2009) and Poulshock and Deimling (1984) have found a strong correlation between the caregiver’s stress and the person with dementia’s quality of life, and, in some cases, the caregiver’s stress and the vulnerable person with dementia’s situation has resulted in abuse. Colomer and de Vries (2016) insist that the caregivers’ lack of understanding about people with dementia’s needs results in repeated communication difficulties that often escalate to friction between the caregivers and the people with dementia in dementia care. In reminiscence dementia care, the emphasis is put on understanding a person with dementia’s life to find out their underlying dementia care needs, since symptoms and coping methods differ according to individual situations. This understanding provides the necessary information to create a tailored approach that is vital to enhance communication between people with dementia and caregivers. However, collecting relevant personal data from a person with dementia and their family is more complicated if the dementia is already in an advanced stage. This difficulty is exacerbated by high caregiver turnover and inexperienced caregivers, many of whom are young or non-native speakers. These issues make the lack of information about the person with dementia's specific needs harder to address. Therefore, innovative solutions are required to share common data about people with dementia, so that the caregivers can better understand their needs, which, in turn, will help to improve the quality of dementia care. How might we enable people at the onset of dementia to collect their memories, with the help of their families, in a smooth, guided, category-specific reminiscence event in a platform while avoiding any of the possible ethical problems associated with personal data gathering? Such a platform could employ the strength of immersive technology to expand the scope of existing reminiscence therapy and be used to store personal memories for people living with dementia.---www.mymemorymuseum.org
