Acceso usuarios
Carlos Tormo Camallonga 
Con los Estatutos generales para el régimen de los colegios de abogados del Reino, de 1838, el legislador quiere adaptar el asociacionismo letrado al derecho y la Administración pública contemporánea. Ello comporta la unificación de la normativa de todos los colegios como exigencia irrenunciable del nuevo igualitarismo. Pero la necesidad de observar otra de las máximas del liberalismo, la igualdad, sume a los colegios en un conflicto permanente ante la deficiente legislación al respecto, con unos objetivos nunca suficientemente claros. Este tema nos revela la gran inseguridad de la doctrina administrativa en relación con las corporaciones como entes de derecho, la necesidad de concretar la verdadera razón de las mismas y la obligación de los letrados de incorporarse a ellas. No hablamos de un gremio artesano, sino de una corporación de hombres de derecho, de ciencia y de política, en un mundo en cambio permanente, también económico. Resulta inevitable el conflicto entre los colegios y los letrados no colegiados, y especialmente entre los colegios de las capitales y los de los municipios menores, en relación, destacadamente, con el ejercicio en régimen de exclusividad en según qué demarcaciones judiciales y tribunales.
Amb els Estatutos generales para el régimen de los colegios de abogados del Reino, del 1838, el legislador vol adaptar l’associacionisme lletrat al dret i l’Administració pública contemporània.
Això comporta la unificació normativa de tots els col·legis com a exigència irrenunciable del nou igualitarisme. Però la necessitat d’observar una altra de les màximes del liberalisme, la igualtat, sumirà els col·legis en un conflicte permanent a causa de la legislació tan deficient respecte a aquesta qüestió, amb uns objectius que mai no han quedat suficientment clars. Aquest tema ens revela la gran inseguretat de la doctrina administrativa en relació amb les corporacions professionals com a ens de dret, la necessitat de concretar la vertadera raó d’aquestes i l’obligació dels advocats de formar-ne part. No parlem d’un gremi d’artesans, sinó d’una corporació d’hòmens de dret, de ciència i de política, en un món en transformació permanent, també econòmica. Resulta inevitable el conflicte entre els col·legis i els lletrats no col·legiats, i molt especialment entre els col·legis de les capitals i els dels municipis menors, en relació, destacadament, amb l’exercici en règim d’exclusivitat en segons quines demarcacions judicials i tribunals.
