Invocando unos determinados discursos de representatividad, las asambleas estamentales conjugaron los vértices de un debate político que apura y filtra los valores de una pretendida tradición —a modo de reelaborada memoria colectiva— que lleva a nuevos significados jurídicos e incorpora una serie de términos de representatividad, cuyos significado y contenido es preciso indagar (nación, tierra, cuerpo místico), así como valorar el enlace con la potestad monárquica y la evolución conjunta hacia la plasmación de la idea de bien común. El punto axial de la investigación, pues, se sitúa en los límites de la representatividad, en tres vertientes:
contenido y significación; trasfondo social verdadero; consecuencias políticas e institucionales.
Tot ello debe conducir a perfilar adecuadamente las ideas de la cohesión social, incluyendo la memoria común recreada y la ideología política compartida.
Invocant uns determinats discursos de representativitat, les assemblees estamentals conjugaren els vèrtexs d’un debat polític que apura i filtra els valors d’una pretesa tradició —a manera de reelaborada memòria col·lectiva— que aboca a nous significats jurídics i incorpora un seguit de termes de representativitat, el significat i contingut dels quals cal indagar (nació, terra, cos místic), així com valorar l’enllaç amb la potestat monàrquica i l’evolució conjunta cap a la plasmació de la idea de bé comú. El punt axial de la recerca, doncs, se situa en els termes de la representativitat, en tres vessants: contingut i significació; rerefons social veritable;
conseqüències polítiques i institucionals. Tot això ha de conduir a perfilar adientment les idees relatives a la cohesió social, incloent-hi la memòria comuna recreada i la ideologia política compartida.