Acceso usuarios
Laura Oso, Pablo Dalle, Paula Boniolo
La migración gallega constituyó el grupo etnicorregional más numeroso de la inmigración de ultramar a Argentina, hasta tal punto que Buenos Aires fue considerada «capital de la quinta provincia gallega». Si bien existe una amplia producción científica sobre esta migración, la movilidad social de este grupo etnicorregional ha sido menos abordada. El objetivo del artículo es analizar pautas y estrategias de movilidad social (intra e intergeneracionales) desplegadas por familias migrantes gallegas de origen de clase popular, pertenecientes a la última corriente migratoria que arribó a Argentina entre 1940 y 1960, e identificar las oportunidades y los obstáculos que encontraron las familias en sus trayectorias de clase. Para abordar este objetivo, se utiliza una perspectiva teórica que propone articular las estrategias de movilidad espacial y movilidad social analizando, con un enfoque de género e intergeneracional, la posición de clase de varios miembros de la familia. Dicho enfoque pone de relieve la importancia de considerar múltiples factores, más allá de la educación y la ocupación, en el análisis de las trayectorias de clase. El diseño metodológico combina el análisis estadístico de encuestas sobre movilidad social intergeneracional y 34 entrevistas biográficas llevadas a cabo en Buenos Aires con miembros de familias migrantes. El estudio da cuenta de cómo un entramado complejo de estrategias articuladas, influidas por un proyecto migratorio de asentamiento, contribuye a comprender mejor las trayectorias de clase de las familias de origen gallego en Buenos Aires: procesos de movilidad social ascendente de larga y corta distancia escalonados, basados en el encadenamiento de esfuerzos y acumulación de recursos entre generaciones.
La migració gallega va constituir el grup etnicoregional més nombrós de la immigració d’ultramar a l’Argentina, fins al punt que Buenos Aires va ser considerada «capital de la cinquena província gallega». Si bé existeix una àmplia producció científica sobre aquesta migració, la mobilitat social d’aquest grup etnicoregional ha estat menys abordada. L’objectiu de l’article és analitzar pautes i estratègies de mobilitat social (intra i intergeneracionals) desplegades per famílies migrants gallegues d’origen de classe popular, pertanyents a l’últim corrent migratori que va arribar a l’Argentina entre 1940 i 1960, i identificar les oportunitats i els obstacles que van trobar les famílies en les seves trajectòries de classe. Per abordar aquest objectiu, s’utilitza una perspectiva teòrica que proposa articular les estratègies de mobilitat espacial y mobilitat social analitzant, amb un enfocament de gènere i intergeneracional, la posició de classe de diversos membres de la família. Aquest enfocament posa en relleu la importància de considerar múltiples factors, més enllà de l’educació i l’ocupació, en l’anàlisi de les trajectòries de classe. El disseny metodològic combina l’anàlisi estadística d’enquestes sobre mobilitat social intergeneracional i 34 entrevistes biogràfiques dutes a terme a Buenos Aires amb membres de famílies migrants. L’estudi explica com un entramat complex d’estratègies articulades, influïdes per un projecte migratori d’assentament, contribueix a comprendre millor les trajectòries de classe de les famílies d’origen gallec a Buenos Aires: processos de mobilitat social ascendent de llarga i curta distància esglaonats, basats en l’encadenament d’esforços i l’acumulació de recursos entre generacions.
Galician migration constituted the largest ethnic-regional group of overseas immigrants to Argentina to such an extent that Buenos Aires was popularly known as Galicia’s ‘fifth province’. Despite the considerable scientific production addressing this migratory issue, only scant attention has been given to the social mobility of this ethnic-regional group. The aim of this article is to analyse the intra- and intergenerational social mobility patterns and strategies deployed by Galician migrant families of working class origin which comprised the last migratory flow that arrived in Argentina between 1940 and 1960 and to identify the opportunities and obstacles families encountered in their class trajectories. The research is based on a theoretical perspective which considers the articulation between spatial and social mobility strategies through a gender and intergenerational-based approach to the analysis of the class status of several family members. This approach highlights the need to consider multiple factors beyond education and occupation when analysing social mobility strategies. A mixed methodology combining both quantitative and qualitative techniques was used and a statistical analysis was performed of intergenerational social mobility surveys and 34 life story interviews conducted with members of migrant families in Buenos Aires. The study reveals how a complex network of articulated strategies, influenced by a migratory project based on the desire to settle, provides clearer insight into the class trajectories of families of Galician origin in Buenos Aires, which involved staggered, short-term and long-term upward social mobility processes based on sustained inter-generational effort and resource accumulation.
