Acceso usuarios
Ildefonso Marqués Perales, Eduardo Chávez Molina
Los estudios comparativos internacionales de estratificación social y movilidad de clases se basan en esquemas de clases concebidos para los países industrializados. El esquema EGP, desarrollado por Erikson, Goldthorpe y Portocarero, se ha convertido en un estándar en el campo de la movilidad social. Sin embargo, este esquema puede no reflejar heterogeneidades en las relaciones laborales que se han agravado en los últimos años producto de la flexibilización, la precarización y la pauperización de los contratos, donde las ocupaciones asalariadas y autónomas están segmentadas en sectores de alta y baja productividad, con condiciones de trabajo y remuneraciones desiguales. La hipótesis que guía nuestro trabajo es la siguiente: el impacto de heterogeneidad en América Latina es tan fuerte que esta dimensión ha de ser considerada en el análisis de clase. Nuestra hipótesis alternativa es que los países del sur de Europa se hallan en una situación intermedia entre América Latina y la Europa tempranamente industrializada. Proponemos una adaptación del esquema EGP para explicar tal heterogeneidad. Para ello, utilizamos datos de encuestas nacionales de hogares de algunos países latinoamericanos y también de países del sur de Europa, con la intención de caracterizar sus estructuras de clase y analizar la asociación entre la pertenencia a la clase y las condiciones de vida. La introducción de distinciones en el esquema de clases es relevante en contextos de alta heterogeneidad, no en todos los contextos económicos, por lo cual es esperable que, en sociedades de mayor desarrollo relativo o viceversa, las clases sociales no sean las mismas.
Els estudis comparatius internacionals d’estratificació social i mobilitat de classes es basen en esquemes de classes concebuts per als països industrialitzats. L’esquema EGP, desenvolupat per Erikson, Goldthorpe i Portocarero, s’ha convertit en un estàndard en el camp de la mobilitat social. Tanmateix, aquest esquema pot no reflectir heterogeneïtats en les relacions laborals que s’han agreujat en els últims anys producte de la flexibilització, la precarització i la pauperització dels contractes, on les ocupacions assalariades i autònomes estan segmentades en sectors d’alta i baixa productivitat, amb condicions de treball i remuneracions desiguals. La hipòtesi que guia el nostre treball és la següent: l’impacte d’heterogeneïtat a l’Amèrica Llatina és tan fort que aquesta dimensió ha de ser considerada en l’anàlisi de classe. La nostra hipòtesi alternativa és que els països del sud d’Europa es troben en una situació intermèdia entre l’Amèrica Llatina i l’Europa industrialitzada més aviat. Proposem una adaptació de l’esquema EGP per explicar aquesta heterogeneïtat. Per fer-ho, utilitzem dades d’enquestes nacionals de llars d’alguns països llatinoamericans i també de països del sud d’Europa, amb la intenció de caracteritzar-ne les estructures de classe i analitzar l’associació entre la pertinença a la classe i les condicions de vida. La introducció de distincions en l’esquema de classes és rellevant en contextos d’alta heterogeneïtat, però no pas en tots els contextos econòmics, per la qual cosa s’espera que, en societats de major desenvolupament relatiu o viceversa, les classes socials no siguin les mateixes.
International comparative studies of social stratification and class mobility are based on class schemes conceived for industrialized countries. The EGP scheme, developed by Erikson, Goldthorpe and Portocarero, has become a standard in the field of social mobility. However, this scheme may not reflect heterogeneities in labor relations that have worsened in recent years as a result of the flexibilization, precarization and pauperization of contracts, where salaried employment and self-employment are segmented into sectors of high and low productivity, with unequal working conditions and wages. The hypothesis that guides our work is the following: the impact of heterogeneity in Latin America is so strong that this dimension must be considered in class analysis. Our alternative hypothesis is that southern European countries are in an intermediate situation between Latin America and early industrialized Europe. We propose an adaptation of the EGP scheme to explain such heterogeneity. For this purpose, we use data from national household surveys conducted in some Latin American countries as well as southern European countries with a view to characterizing their class structures and analyzing the association between class membership and life conditions. The introduction of distinctions in the class scheme is relevant in contexts of high heterogeneity, not in all economic contexts, so it is expected that in societies with greater relative development or vice versa, the social classes are not the same.
