Acceso usuarios
Pablo Montero Souto
Para poder hablar de defensores del niño era necesario pasar por dos declaraciones que sólo consignaban derechos sociales, era necesario el convencimiento de que los niños tienen competencias, que son capaces de participar; debía cambiarse el concepto de protección; tenía que pasarse de la compasión y el amor al respeto. La década de los setenta terminó con la proclamación, por la Asamblea General de las acciones Unidas, de 1979 como Año Internacional del niño. Fue un vehículo excepcional para colocar los derechos humanos del niño en el orden del día internacional. El artículo es una detallada crónica de un logro de largo y difícil recorrido.
El deure democràtic d'educar en l'exercici de la ciutadania ha d'impregnar les polítiques educatives locals i els projectes de les comunitats d'aprenentatge en les anomenades Ciutats Educadores o Ciutats Amigues de la lnfància. El dret a l'educació així ho exigeix, tant més quan aspirarem a fer efectiu una veritable educació en els drets, fent valer tots els drets a tota la ciutadania, inclosos els nens i nenes, al quals no podrem relegar a una mena de "ciutadania incompleta", ja que tenim el mandat constitucional de garantir la competencia social i ciutadana dels més joves.
The democratic duty to educate in the exercise of citizenship must permeate all local educational policies and the projects of learning communities in what are known as Educational or Child Friendly Cities. The right to education demands this, particulary when what we aspire to is a proper education in rights, extending all rights to all citizens, including children in any case, we cannot relegate children to a kind of incomplete citizenship since our constitutional mandate guarantees the social and civil competence of the young.
