Acceso usuarios
Araceli Lázaro Aparicio
La educación, la salud y la protección son los derechos más conocidos y respetados por los adultos, pero existe un claro déficit en relación con los derechos relacionados con el ejercicio de la participación y la expresión. El conocimiento de los derechos de expresión y participación de la infancia se da más entre los políticos y educadores sociales que entre los padres y profesores, lo que sería un indicador de una carencia grave de políticas institucionales y culturales. Las políticas de familia refuerzan la institución familiar y, por consiguiente, pueden incluir a los niños sin darles protagonismo. Por el contrario, las políticas específicamente dirigidas a la infancia y adolescencia favorecen el proceso de autonomización y responsabilización en el desarrollo de los niños y jóvenes.
L'educació, la salut i la protecció són els drets més coneguts i respectats pels adults, pero hi ha un clar dèficit en relació amb els drets relacionats amb l'exercici de la participació i l'expressió. El coneixement dels drets d'expressió i participació de la infància es dóna més entre els polítics i educadors socials que entre els pares i professors, el que seria un indicador d'una manca greu de polítiques institucionals i culturals. Les polítiques de família reforcen la institució familiar i, per tant, poden incloure els infants sense donar-los protagonisme. Per contra, les polítiques específicament adreçades a la infància i adolescència afavoreixen el procés d'autonomització i responsabilització en el desenvolupament dels infants i joves.
While education, health and protection are the children's rights most widely-known and respected by adults, there is a marked deficit when it comes to the rights of participation and expression. Awareness of childhood rights to expression and participation is commoner among politicians and social educators than among parents and teachers, indicating serious shortfalls in institutional and cultural policies. Family policies reinforce the family as an institution and so may include children without allowing them protagonism. Conversely, policies specifically directed at childhood and adolescence favour attainment of autonomy and responsibility as part of children's and young people's development.
