Acceso usuarios
Maria Pilar Perea
És ben sabut que el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) pren en consideració, en les definicions i en els exemples, la llengua antiga i la moderna i la llengua oral i la literària. La seva microestructura inclou, a més, tres apartats (fonètica, derivació –amb l’etiqueta “Intens[ius]”– i etimologia) que apareixen en una bona part de les seves 150.964 entrades, els quals li atorguen una compleció i una singularitat que l’allunyen dels diccionaris convencionals. Aquest treball se centra en els derivats que apareixen en el DCVB. Seria esperable que aquests constessin com a entrada (p. ex., “afeinassat”), però el més habitual és que s’incloguin en l’apartat “Intens[ius]” de cada lema. Aquest estudi pretén, d’una banda, justificar metodològicament l’aparició d’aquest apartat en el DCVB; d’una altra, estudiar lingüísticament els tipus de sufixos que componen els derivats, els quals apareixen en gairebé 4.000 entrades.
It is well known that the Diccionari català-valencià-balear (DCVB) takes into account the ancient, modern, oral and literary language in its definitions and examples. Its microstructure also includes three sections (phonetics, derivation –with the label “Intens[ius]” ‘intensives’– and etymology) which appear in a large part of its 150,964 entries. This configuration gives it a completeness and a singularity that moves it away from conventional dictionaries. This work focuses on the derivatives that appear in the DCVB. These derivatives might be expected to have their own separate entries (e.g. “afeinassat” ‘busy’), but the most usual thing is that they are included in the "Intens [ius]" section of each entry. This study aims, on the one hand, to justify methodologically the appearance of this section in the DCVB; and on the other, to study the types of suffixes that are added at the ends of the words to make the derivatives, which appear in almost 4,000 entries.
