Acceso usuarios
Adolfo Lucas Esteve 
La Llei 29/2002, de 30 de desembre, de la Primera Llei del Codi civil de Catalunya, va regular, per primera vegada, de forma completa i sistemàtica la prescripció i la caducitat a l’ordenament jurídic català i va establir una nova concepció en la qual es va modificar substancialment el seu objecte. Tot i la importància del tema i la revolució conceptual que va comportar aquesta Llei, no és un tema molt estudiat per la doctrina ni per la jurisprudència. D’una banda, els estudis doctrinals tracten la institució de manera genèrica o es centren en altres aspectes de la regulació com: el règim jurídic d’ambdues institucions, els terminis o la important problemàtica sobre l’articulació de la regulació catalana i estatal en matèria de prescripció. I, d’altra banda, la jurisprudència ni tant sols ha entrat en l’anàlisi de la pretensió, els poders de configuració jurídica o les accions. L’objecte d’estudi d’aquest treball és, doncs, perfilar, delimitar i aprofundir en les pretensions, els poders de configuració jurídica i les accions, i estudiar els seus elements definitoris, la naturalesa jurídica, les característiques i els elements distintius.
