Acceso usuarios
Karen Marie Hasling
Este artículo analiza el papel actual y futuro de los materiales en el diseño sostenible, especialmente en la enseñanza de diseño. Conociendo los materiales de manera polifacética, desde un punto de vista educativo, el reto consiste en garantizar que los alumnos sean capaces de moverse entre los materiales en el ámbito del diseño y que reflexionen sobre las potencialidades y las limitaciones del proceso. Además, se ha observado que para los alumnos es excesivo ahondar más en los materiales de un temario de diseño sostenible que es complejo en sí mismo. Así pues, el trabajo detalla maneras de entender el papel de los materiales en la enseñanza de diseño sostenible como una manera de hacer ver las posiciones que pueden ocupar como futuros diseñadores. Basándose en un estudio realizado durante una clase de materiales de un curso de ingeniería de diseño sostenible, se analizó la percepción que tienen los alumnos del papel de los materiales en el diseño sostenible. Este análisis se llevó a cabo utilizando frases de los trabajos finales de los estudiantes que se consideraron ensayos sobre el tema. Las fases, agrupadas en categorías, ilustraban la diversidad de los planteamientos de los alumnos. En enseñanza esto subraya la necesidad no solo de tener más amplitud de miras en el ámbito de los materiales que se utilizan en el diseño sostenible, sino también de potenciar el alto nivel de participación e interdependencia entre los diferentes puntos de vista. Para estudiarlo más a fondo en un entorno educativo y para facilitar la enseñanza de este tema se introdujo un espacio que presentaba dos marcos – uno que tiene en cuenta las competencias clave cuando se trabaja con la sostenibilidad y otro que analiza el número cada vez mayor de planteamientos que incluyen el diseño para la sostenibilidad– como medio para describir la complejidad de la cuestión. Primero se utilizó el espacio para colocar las categorías de los planteamientos que los estudiantes aplicaban en el estudio empírico, y luego se amplió para proponer cuatro futuros papeles de los materiales: como impactadores ambientales, como agentes que re-establecen conexiones, como moderadores de la innovación social y como medio para el diseño crítico y especulativo.
Aquest article analitza el paper actual i futur dels materials en el disseny sostenible, especialment en l'ensenyament de disseny. Coneixent els materials de manera polifacètica, des d'un punt de vista educatiu, el repte consisteix a garantir que els alumnes siguin capaços de moure's entre els materials en l'àmbit del disseny i que reflexionin sobre les potencialitats i les limitacions del procés. A més, s'ha observat que per als alumnes és excessiu aprofundir més en els materials d'un temari de disseny sostenible que és complex en si mateix. Així doncs, el treball detalla maneres d'entendre el paper dels materials en l'ensenyament de disseny sostenible com una manera de fer veure les posicions que poden ocupar com a futurs dissenyadors. Basant-se en un estudi realitzat durant una classe de materials d'un curs d'enginyeria de disseny sostenible, es va analitzar la percepció que tenen els alumnes del paper dels materials en el disseny sostenible. Aquesta anàlisi es va fer utilitzant frases dels treballs finals dels estudiants que es van considerar assajos sobre el tema. Les frases, agrupades en categories, il·lustraven la diversitat dels plantejaments dels alumnes. En l'ensenyament això subratlla la necessitat no només de tenir més obertura de mira en l'àmbit dels materials que s'utilitzen en el disseny sostenible, sinó també de potenciar l'alt nivell de participació i interdependència entre els diferents punts de vista. Per estudiar-ho més a fons en un entorn educatiu i per facilitar l'ensenyament d'aquest tema es va introduir un espai que presentava dos marcs –un que té en compte les competències clau quan es treballa amb la sostenibilitat i un altre que analitza el nombre cada vegada més gran de plantejaments que inclouen el disseny per a la sostenibilitat– com a mitjà per descriure la complexitat de la qüestió. Primer es va utilitzar l'espai per col·locar les categories dels plantejaments que els estudiants aplicaven en l'estudi empíric, i després es va ampliar per proposar quatre futurs papers dels materials: com a impactadors ambientals, com a agents que re-estableixen connexions, com a moderadors de la innovació social i com a mitjà per al disseny crític i especulatiu.
This paper discusses present and future roles of materials in sustainable design with a focus on design education. With a multifaceted understanding of materials, from an educational perspective, the challenge is to ensure that students are able to navigate within the materials in the design field and to reflect on its potentials and limitations in the process. Moreover, when further targeting materials within a design for sustainability agenda that is complex in itself, it has been observed that students find it overwhelming. Accordingly, the paper unfolds ways of understanding the role of materials in sustainable design education as a way to demonstrate the positions they can take as future designers. Based on a study conducted during a materials course in a sustainable design engineering program, research was done on how students perceive the role of materials in sustainable design. This was done by extracting statements from students’ final assessments that were framed as essays on the topic. The statements, clustered into categories, illustrated the diversity of approaches students take. For teaching, this underscores the necessity to not only apply a broad perspective in the field of materials in sustainable design, but also to emphasize the large degree of entanglement and interdependency between perspectives. To further discuss this in an educational context and to facilitate developing teaching within this topic, a space unfolding two frameworks, one that considers key competences in working with sustainability and another that discusses the increasing number of approaches embracing design for sustainability, was introduced as a means to describe the complexity in the field. The space was first used to position categories of students’ approaches from the empirical study, then expanded to propose four future roles of materials: as environmental impactors, as re-establishing connections, as moderators for social innovation and as media for critical and speculative design.
