Acceso usuarios
Silvia Pizzocaro
Respaldados por la experiencia docente en el ámbito del diseño acumulada a lo largo de más de dos décadas en la Scuola del Design del Politecnico di Milano, un pequeño grupo de estudiosos [1] –que enseñaban los rudimentos del diseño a estudiantes universitarios de primer curso de diseño– abrieron un periodo de reflexión, entre 2015 y 2016, para mejorar determinados elementos pedagógicos. Su propósito era sentar unas bases coherentes, amplias y fundamentadas para las asignaturas de diseño que cursaran los nuevos estudiantes de su centro. A partir de las necesidades que suelen surgir entre los estudiantes de primer curso cuando afrontan los principios del diseño apenas empezar su itinerario universitario, el grupo de estudio se proponía compendiar y fijar un reconocimiento disciplinar, aunque multidimensional, de los factores capaces de consolidar un amplio sentido del diseño que se pueda articular en el ámbito de la sustancia tangible de las cosas y de la importancia que tiene la dimensión humana [2] en la relación con la materia. Para inspirar y ayudar más a los estudiantes de diseño a comprender por completo (y aprovechar) los significados y las oportunidades de la materialidad –y para hacer frente a los postulados homólogos de la inmaterialidad– se propuso enseñar diseño de producto a los estudiantes de primer curso propugnando más que nunca un método integrado para estudiar los atributos físicos de los materiales en paralelo al significado de la experiencia humana profunda con los mismos materiales. Esta aportación se centra en algunos comentarios destacados durante la reflexión académica colectiva.
A l’empara de l'experiència docent en l'àmbit del disseny acumulada al llarg de més de dues dècades a la Scuola del Design del Politecnico di Milano, un petit grup d'estudiosos [1] –que ensenyaven els rudiments del disseny a estudiants universitaris de primer curs d’aquesta disciplina– va obrir un període de reflexió, entre el 2015 i el 2016, per millorar alguns elements pedagògics. El seu propòsit era establir unes bases coherents, àmplies i fonamentades per a les assignatures de disseny que havien de cursar els nous estudiants del seu centre. A partir de les necessitats que solen sorgir entre els estudiants de primer curs que s'enfronten als principis del disseny tot just quan comencen el seu itinerari universitari, el grup d'estudi es proposava compendiar i fixar un reconeixement disciplinari, tot i que multidimensional, dels factors capaços de consolidar un ampli sentit del disseny que es poguessin articular en l'àmbit de la substància tangible de les coses i de la importància que té la dimensió humana [2] en la relació amb la matèria. Per inspirar els estudiants de disseny i ajudar-los a entendre d’una manera més completa (i a aprofitar) els significats i les oportunitats de la materialitat –i per fer front als postulats homòlegs de la immaterialitat– es van proposar ensenyar disseny de producte als estudiants de primer curs propugnant més que mai un mètode integrat per a estudiar els atributs físics dels materials paral·lelament al significat de l'experiència humana profunda amb els mateixos materials. Aquesta aportació se centra en alguns comentaris destacats durant la reflexió acadèmica col·lectiva.
Following the teaching experience developed for more than two decades within the design curricula of the Scuola del Design del Politecnico di Milano, between 2015 and 2016 a small group of scholars [1] – sharing the common experience of teaching design fundamentals for university novices attending first year design courses – committed to a reflection to refine certain pedagogical elements to foster a coherent, rich, and grounded basis for local design studio courses intended for design newcomers. Addressing needs frequently expressed by novice students exposed to design fundamentals at the very beginning of their university curriculum, the group study interests were meant to condense and coagulate a disciplinary, although multifaceted, recognition of the factors grounding a dense sense of design that could be articulated on the terrain of the tangible substance of things and of the relevance of the human dimension [2] of the relation with matter. To better inspire and guide design learners to fully understand (and exploit) the meanings and opportunities of materiality – as well as to cope with the counterpart claims of immateriality – it was assumed that approaches to product design for novices more than ever advocate an integrated approach to the study of physical attributes of materials entwined with the meaning of the profound humane experience with materials themselves. This contribution focuses on some commentaries highlighted during the collective scholarly reflection.
