Acceso usuarios
Marta González Colominas
Los materiales se pueden considerar la interface de un producto, ya que median entre el usuario, el entorno y el objeto (Karana, Pedgley y Rognoli 2014). Caracterizan el mundo físico y generan un flujo constante de interacciones sensoriales. En esta época de producción en masa, los ingenieros y los diseñadores gozan de una posición privilegiada que les permite utilizar las oportunidades que ofrece el desarrollo de materiales y aplicarlas de manera creativa para provocar experiencias significativas en los usuarios. El dinamismo está considerado una experiencia de materiales muy prometedora por cuanto crea interacciones significativas y, como consecuencia, apego del usuario al producto (Rognoli, Ferrara y Arquilla 2016). Los productos dinámicos son aquellos que ofrecen prestaciones sensoriales que cambian con el tiempo de manera proactiva y reversible, que activan una o más modalidades sensoriales en el usuario y que quieren mejorar la experiencia del usuario (Colombo 2016). Los materiales inteligentes podrían considerarse los mejores candidatos para ofrecer experiencias dinámicas. Reaccionan a estímulos externos, como la presión, la temperatura o los campos eléctricos, cambiando algunas de sus propiedades como la forma o el color. Son capaces de detectar y responder al entorno, así como de ejercer un control activo de su respuesta (Addington y Schodek 2004). A diferencia de lo que ocurre con los materiales tradicionales, comprender los materiales inteligentes comporta una complejidad técnica añadida. El objetivo del presente estudio es explicar cómo se ha aplicado el método de diseño guiado por el material (MDD, Material Driven Design) (Karana et al. 2015) y analizar un conjunto de diez proyectos, agrupados en cinco casos de estudio, que han desarrollado estudiantes de ELISAVA en los tres últimos años para mejorar la implementación de dicho método. A través de los casos de estudio hemos analizado los cambios que se producen en las funciones sensoriales utilizando un mapa propuesto por Sara Colombo (2016). El estudio compara los distintos proyectos y muestra cómo las distintas propiedades de los materiales inteligentes invocan los aspectos sensoriales. Los cinco casos de estudio han integrado los materiales inteligentes en prototipos funcionales de distintos campos de aplicación, como la sanidad, el almacenamiento de energía o la moda. Hemos advertido que la experiencia del usuario era el resultado de solo tres modalidades sensoriales (sonido, vista y tacto), con predominio de la vista como percepción sensorial. Este estudio quiere ser un trampolín para otros estudiosos que estén interesados en el diseño de productos dinámicos con materiales inteligentes.
Els materials es poden considerar la interfície d'un producte, ja que mitjancen entre l'usuari, l'entorn i l'objecte (Karana, Pedgley i Rognoli 2014). Caracteritzen el món físic i generen un flux constant d'interaccions sensorials. En aquesta època de producció en massa, els enginyers i els dissenyadors gaudeixen d'una posició privilegiada que els permet utilitzar les oportunitats que ofereix el desenvolupament de materials i aplicar-les de manera creativa per provocar experiències significatives en els usuaris. El dinamisme està considerat una experiència de materials molt prometedora perquè crea interaccions significatives i, com a conseqüència, afecció de l'usuari al producte (Rognoli, Ferrara i Arquilla 2016). Els productes dinàmics són aquells que ofereixen prestacions sensorials que canvien amb el temps de manera proactiva i reversible, que activen una o més modalitats sensorials en l'usuari i que volen millorar la seva experiència (Colombo 2016). Els materials intel·ligents es podrien considerar els millors candidats per oferir experiències dinàmiques. Reaccionen a estímuls externs, com ara la pressió, la temperatura o els camps elèctrics, i modifiquen algunes de les seves propietats com ara la forma o el color. Són capaços de detectar l'entorn i respondre-hi i també d'exercir un control actiu de la seva resposta (Addington i Schodek 2004). A diferència del que passa amb els materials tradicionals, entendre els materials intel·ligents comporta una complexitat tècnica afegida. L'objectiu d'aquest estudi és explicar com s'ha aplicat el mètode de disseny guiat pel material (MDD, Material Driven Design) (Karana et al. 2015) i analitzar un conjunt de deu projectes, agrupats en cinc casos d'estudi, que han desenvolupat estudiants d'ELISAVA en els tres últims anys per millorar la implementació de l'esmentat mètode. Servint-nos dels casos d'estudi hem analitzat els canvis que es produeixen a les funcions sensorials utilitzant un mapa proposat per Sara Colombo (2016). L'estudi compara els diferents projectes i mostra com les diferents propietats dels materials intel·ligents invoquen els aspectes sensorials. Els cinc casos d'estudi han integrat els materials intel·ligents a prototips funcionals de diferents camps d'aplicació, com ara la sanitat, l'emmagatzematge d'energia o la moda. Hem vist que l'experiència de l'usuari era el resultat de només tres modalitats sensorials (so, vista i tacte), amb predomini de la vista com a percepció sensorial. Aquest estudi vol ser un trampolí per a altres estudiosos que estiguin interessats en el disseny de productes dinàmics amb materials intel·ligents.
Materials can be considered the interface of a product as they mediate between user, environment and object (Karana, Pedgley and Rognoli 2014). They characterize the physical world and generate a continuous flow of sensory interactions. In this age of mass production, engineers and designers are in a unique position to use the opportunities presented by materials development and apply them in creative ways to trigger meaningful user experiences. Dynamism is considered a very promising material experience in terms of creating meaningful interactions, and, consequently, user attachment to a product (Rognoli, Ferrara and Arquilla 2016). Dynamic products are those that show sensory features that change over time in a proactive and reversible way, activating one or more user’s sensory modalities and aiming at enhancing the user’s experience (Colombo 2016). Smart materials could be considered the most suitable candidates to provide dynamic experiences. They react to external stimuli, such as pressure, temperature or the electric field, changing properties such as shape or colour. They are capable of both sensing and responding to the environment, as well as exerting active control of their responses (Addington and Schodek 2004). Compared to understanding traditional materials, smart materials involve additional technical complexity. The aim of this paper is to share how the Material Driven Design (MDD) method (Karana et al. 2015) has been applied and to analyse a set of 10 projects, grouped into 5 case studies, developed by students from ELISAVA over the last 3 years to improve ways to implement the method. We have analysed the case studies in terms of the changes observed in the sensory features, using a sensory map proposed by Sara Colombo (Colombo 2016). By comparing different projects, the paper shows how the sensorial aspects are invoked by different smart material properties. The 5 case studies have integrated the smart materials into functional prototypes for different application sectors, such as healthcare, energy harvesting or fashion. We have found that only three sensory modalities (sound, sight and touch) were involved in the user experience, with sight being the most predominant sensory perception. This study aims to serve as a springboard for other scholars interested in designing dynamic products with smart materials.
