Acceso usuarios
Carmen Morán de Castro, Laura Cruz López
Junto con las mujeres, las niñas y niños son el colectivo más vulnerable a la mordida temporal de la sociedad-exprés. En su vida cotidiana, en el escenario habitual que debiera posibilitar el logro de sus derechos irrenunciables, la infancia vive sometida a los imperativos de cronómetros, diametralmente opuestos a un desarrollo armónico. Y entre ellos, ocupan un lugar muy destacado los relojes de la escuela. La educación social no puede ignorar esta situación y mucho menos participar sin cuestionamiento en propuestas indiferentes a los ritmos y necesidades de la infancia.
Juntament amb les dones, les nenes i nens són el col·lectiu més vulnerable a la mossegada temporal de la societat-exprés. En la seva vida quotidiana, en l’escenari habitual que hauria de possibilitar l’assoliment dels seus drets irrenunciables, la infància viu sotmesa als imperatius de cronòmetres, diametralment oposats a un desenvolupament harmònic. I entre ells, ocupen un lloc molt destacat els rellotges de l’escola. L’educació social no pot ignorar aquesta situació i molt menys participar sense qüestionament en propostes indiferents als ritmes i necessitats de la infància.
Apart from women, children are the most vulnerable group to the conditions set by our fast paced society. In everyday life, instead of having their inalienable rights respected, children are forced to live under the tyranny of clock-time. Development is, thus, everything but harmonious, particularly when it comes to the use of school clocks. Social educators cannot ignore such a situation neither of course get involved in activities regardless of the rhythms and needs of childhood.
